28 de desembre de 2020
28.12.2020
Diari de Girona

El transport públic de Barcelona demana el seu rescat a la Unió Europea

Bus i metro han perdut la meitat del passatge durant el 2020, però la idea és acabar l'any que ve amb el 90% de l'ocupació habitual d'abans de la pandèmia El Govern va decidir la setmana passada la congelació dels preus després d'una petició expressa de l'Ajuntament

27.12.2020 | 23:51
Imatge d'un autobús cent per cent elèctric a Barcelona.

El transport públic metropolità de Barcelona vivia la seva particular lluna de mel. El metro batia rècords d'usuaris i el bus anava escalant gràcies al desplegament total que va viure la xarxa ortogonal. Totes les gràfiques anaven cap amunt fins aquell fatídic 13 de març en el qual tot es va aturar per culpa de la pandèmia de coronavirus. Fins ara, TMB s'ha deixat pel camí el 47% de les validacions de l'any passat, després d'haver marcat, per exemple, el millor febrer de la seva història, amb 53,3 milions de validacions, una xifra que suposa un 5,18% més que l'any anterior. A partir d'allà, va arribar l'abisme. També pressupostari, amb un dèficit generat per la COVID-19 que s'acosta als 180 milions d'euros, que s'han afegit als gairebé 600 milions amb què la companyia partia per afrontar el 2020. Tot això es coneixia en el moment en què l'Autoritat Metropolitana del Transport (ATM) havia de decidir què feia amb les tarifes corresponents a l'any que ve. L'Ajuntament de Barcelona ha demanat el rescat a Europa i va marcar el terreny en sol·licitar la congelació dels preus. La pilota era a la teulada del Govern: clavada al viatger o més finançament públic. Finalment, l'executiu va anunciar la setmana passada la congelació de les tarifes de metro i bus.

Com passa amb la línia 9 de metro, el pla de Rodalies i, per què no, el tramvia per la Diagonal, bona part del futur de TMB es fia al que pugui caure a Catalunya dels 140.000 milions que el fons europeu de recuperació té previst destinar a Espanya. La idea, tal com va assenyalar fa uns dies la regidora de Mobilitat i presidenta de TMB, Rosa Alarcón, és que el consistori de Barcelona, la Generalitat o el Govern no hagin d'aportar més del que ja hi destinen, i que l'import necessari per «garantir la supervivència del sistema» l'any que ve -en aquests termes es va expressar la regidora- provingui d'Europa. L'empresa va rebre amb els braços en creu els 200 milions d'euros que van ser aprovats pel Govern per al transport metropolità i els 77 per al ferrocarril, però falta resoldre els comptes del 2021. I allà és on la ciutat sol·licita el concurs a les autoritats comunitàries.

Les perspectives de cara a l'any que ve són, lògicament, millors que el solar que deixarà el 2020. TMB calcula que l'any que ve es tancarà amb una mitjana del 80% del passatge en comparació amb les xifres prèvies a la pandèmia de coronavirus. Serà un creixement gradual, començant pel 70% al gener i tancant amb el 90% al desembre. Els factors que han portat a un desastre com aquest han estat molt diversos: l'absència de turistes, la crisi econòmica, el teletreball, el tancament de la restauració i la desconfiança, perquè encara són molts els que creuen que el transport públic no és segur malgrat la renovació constant de l'aire que es produeix tant als vagons com als autobusos. I si ha baixat el nombre d'usuaris, també ho ha fet la facturació: 188 milions d'euros menys en els 11 primers mesos del 2020, quelcom que, al marge de l'evident, també és imputable als nous títols de transport, més econòmics per al viatger habitual i perjudicial per a l'ocasional. Desafortunadament, aquest últim és el que més s'ha allunyat aquest any del bus i el metro.

En paral·lel, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va enviar una carta al Govern en la qual sol·licitava la congelació de les tarifes, que a començaments d'any van experimentar una revolució amb el naixement dels títols de transport T-usual i T-casual, entre d'altres. La missiva començava amb les cartes marcades: «Aquest debat el tenim en un moment de crisi econòmica i social derivada de la pandèmia que ha tingut un fort impacte en el nostre transport públic». Després de recordar que l'Ajuntament va passar d'invertir 115 milions el 2015 a l'ATM a 174 el 2020, la líder dels comuns creia «raonable la congelació de les tarifes per a tot el 2021». La decisió de congelar els preus la va prendre dilluns el consell d'administració, on el Govern ostenta el 51% de la representació, mentre que el consistori i l'Àrea Metropolitana de Barcelona es reparteixen el 49%.

Damià Calvet, conseller de Territori i Sostenibilitat i president de l'ATM, va tenir l'última paraula. A ell va fer referència la tinenta d'alcaldia Janet Sanz: «És una persona sensible a aquesta petició i segur que podrem arribar a un consens». O el que és el mateix, si viatjar en metro o bus és més car a partir de l'1 de gener, seria culpa de la Generalitat. Per explicar la decisió de congelar els preus, va bé recordar que a mitjans de febrer estan convocades unes eleccions a Catalunya. I si serveix com a pauta, el taxi metropolità ja va anunciar fa setmanes la congelació tarifària.

Malgrat les estretors pressupostàries, TMB va anunciar la seva intenció d'adquirir 210 autobusos elèctrics, 46 d'hidrogen i 154 híbrids de gas entre els anys 2021 i 2024. El 100% de les unitats seran netes i el 62% seran d'emissió zero, superant les directrius del 45% i 22,5% que estableix, respectivament, la Unió Europea (UE). L'empresa va indicar que les primeres línies que s'electrificaran el 2021 seran l'H-16, l'H-12 i la V-15, per tenir electrificada més de la meitat de la flota el 2030.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook