Eliminar les despeses supèrflues i innecessàries de la Generalitat podria suposar un estalvi de 1.100 milions d'euros anuals, segons un estudi elaborat pel PSC. L'estudi, al qual ha tingut accés Diari de Girona, posa l'accent en l'excés d'entitats participades per la Generalitat (359), la gran quantitat d'alts càrrecs (el cost dels quals és de 1.466 milions), organismes que se solapen entre ells i estan enfocats al partidisme processista, a subvencions més que dubtoses, a lloguers (555 milions anuals) i a TV3 (240 milions de pressupost), de la qual es proposa reduir la plantilla.

L'estudi ha anat a càrrec de Francesc Trillas, professor d'Economia Aplicada de la UAB, doctor en Economia i Secretari d'Economia i Hisenda del PSC. En el treball se sospita que bona part de les elevades despeses de la Generalitat són degudes a clientelisme i partidisme, cosa que, parlant en plata, significa que s'afavoreix els amics i els companys ideològics: «Es combina actualment una situació d'emergència social i econòmica, (...) amb sospites de clientelisme i ús partidista», s'assenyala.

Els autors consideren que amb un esforç de contenció es podrien aconseguir reassignacions graduals de partides a prioritats socials des d'aquest mateix anys, fins a assolir «un mínim de 1.100 M euros anuals en 2024». Remarquen que aquests recursos alliberats gradualment no serien retallades, sinó «diners que es dedicarien a les prioritats socials».

Hi ha, per exemple, 359 entitats participades (entitats públiques i privades en què participa l'administració catalana), cosa que significa 102 més que la segona Comunitat Autònoma que en té més (Andalusia) i 203 més que la tercera (País Basc). «S'ha de fer una feina de fusió i reducció del nombre d'entitats i de reducció d'unitats pressupostàries», conclou. La racionalització d'aquesta partida suposaria un estalvi no inferior a 100 milions d'euros. Com a exemples, se citen fusionar l'Oficina Antifrau amb la Sindicatura de Comptes, o valorar si cal mantenir el Cesicat quan existeix una estructura d'àmbit estatal amb les mateixes funcions.

Excés d'alts càrrecs

El 4,6% del pressupost de la Generalitat (1.466 milions) es destina a pagar els sous d'alts càrrecs i despeses de direcció. L'estudi no proposa rebaixar els sous, però sí el nombre d'aquests directius fins que suposi un 3,5% del pressupost, amb la qual cosa s'estalviarien 346 milions anuals «que es podrien reassignar a les prioritats de despesa social i sanitària».

Així mateix, es posa l'accent en l'acció exterior del govern. La conselleria té un pressupost de 17 milions, però se solapa amb partides en diversos departaments. Si se centrés l'acció exterior en la promoció econòmica i cultural, es poden estalviar de 15 milions.

Les subvencions són un altre punt de fuga de diners. La Plataforma per la Llengua rep cada any 700.000 euros, i l'Institut d'Estudis Catalans, 900.000. Són només dos exemples dels centenars d'empreses i entitats que en reben, «i el detall no apareix als pressupostos». Les subvencions a empreses suposen 899 milions anuals, i a persones i entitats sense ànim de lucre, 4.286 milions. Els centres educatius que segreguen per sexe reben 30 milions.