ERC mesura al detall tots els gestos que efectua sobre els indults. Ni excessiva alegria ansiosa, tot i que veuen amb molt bons ulls la sortida de la presó dels presos, entre ells, ni més ni menys que el seu líder, Oriol Junqueras, ni dures afirmacions que puguin suposar un fre a la mesura de gràcia. Més enllà del famós «que es fiquin l’indult on els càpiga» del propi Junqueras, però ja fa mesos. I sempre, de fons, una desafecció pública que prové del fet que ni el partit, ni els presos individualment, han sol·licitat cap indult. Ni han mostrat el «penediment» que, des d’algunes instàncies de l’Estat, es troba a faltar.

Això els permet mantenir el discurs que els indults «van a part i d’afegit» i que ni interfereixen ni redueixen els dos grans objectius del partit a la taula de negociació, l’amnistia i el referèndum d’autodeterminació. Cal recordar que la mesura de gràcia no inclou, per exemple, la secretària general del partit, Marta Rovira.

Els republicans assisteixen amb dissimulada satisfacció al «segon gir de 180 graus» de Pedro Sánchez, descriu una font. El primer va ser el fet de seure a negociar una sortida a un conflicte polític que havia negat. I el segon, passar de l’exigència del compliment íntegre de les penes, expressada el dia que es va fer pública la sentència de l’1-O, a lluitar pels indults.

ERC creu que els resultats de les generals del 2019 són els que van obligar el PSOE a seure a negociar. I que ara és la pressió internacional, sense anar més lluny, el Consell d’Europa dijous, el que el força a moure fitxa, tot i les irades reaccions de la dreta espanyola. «Si ho fa és per necessitat pròpia i perquè perceben que les penes són exagerades «, apuntala una altra veu republicana.

«No es pot tenir un secretari general indultat». Així resumeix una persona del nucli dirigent de Junts una de les dificultats internes del partit a l’hora d’assumir el nou escenari polític quan s’executin les mesures de gràcia respecte els presos independentistes, entre ells Jordi Sànchez, número dos de la formació. Aquesta incomoditat és compartida per altres veus, en privat, que afegeixen que l’indult és en realitat un «tercer grau disfressat». En canvi, el propi Sànchez, sense renegar del que es va fer al 2017, evita parlar de «tornar-ho a fer» com Jordi Cuixart, i allarga la mà a Sànchez.

Però la tesi més dura de Junts és la que tot això és fruit d’un pacte amb l’Estat. És més, estan convençuts que un recent article del president d’ERC, Oriol Junqueras, a El Periódico, del mateix grup editorial que Diari de Girona, parlant de reptes futurs de Catalunya, sense esmentar la independència, respon a aquest pacte. També citen la tornada a Espanya de l’exconsellera Meritxell Serret, d’ERC, per lliurar-se voluntàriament davant el Tribunal Suprem.

Aquesta teoria beu de la idea que els dirigents a l’exili estan quedant despullats per aquesta estratègia i per un pacte de Govern entre Jordi Sànchez i Pere Aragonès que no reconeix amb claredat el paper de Waterloo.

Els exiliats no seran indultats, afirma el jurista i advocat de Puigdemont Josep Costa, «perquè ningú ho demanarà, el PSOE no els aprovaria, no els cal per tornar lliures». És un exemple més de la tesi més dura i reticent a assumir els indults, més enllà d’assumir, lògicament, que són un benefici humà i familiar per als presos.

Aquesta qüestió, com altres, posa Junts en la tessitura de debatre a fons quina estratègia seguir davant la que desplega ERC (diàleg, ampliar la base social, govern solvent) sense provocar fissures internes.

Des de la CUP insisteixen que els indults no canviaran «res» a Catalunya, tot i que alleugereixin les penes dels presos, perquè el conflicte polític té unes bases arrelades que si no soluciona la política, quedaran de nou en mans de la Justícia. Insisteixen que la solució passa per una llei d’amnistia, tot i la manca de majories i els reiterats cops de porta del Congrés, i animen a activar de nou els carrers, així com a preparar un nou referèndum que coincideixi amb l’escocès.