El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va allargar la mà a la CUP el dia que els anticapitalistes executaven el seu veto als pressupostos i els comuns li permetien superar el primer tràmit parlamentari. L’endemà, el Govern té clar que res no serà com abans i se sent amb les mans lliures respecte els que van ser els seus socis preferents. Així, el compliment del pacte d’investidura que van signar Esquerra i els anticapitalistes després de les eleccions s’entén al Palau de la Generalitat més com una qüestió de voluntat d’Aragonès que d’obligació, exigència i obediència a un pacte signat, ja que aquest va saltar per els aires dilluns. I, de la mateixa manera, ho és el compromís de sotmetre’s a una qüestió de confiança a finals del 2023. Hi ha voluntat de continuar complint-lo?

Segons fonts republicanes, sí. «Assumim els compromisos del pacte, ens els creiem i els anirem complint», assevera una veu d’ERC, encara que afegeix un punt que suposa la gran diferència respecte l’estatus anterior de la CUP: «Els complirem, tant com sigui possible». I és que el pacte que Aragonès va tancar personalment amb els comuns calca l’última oferta a la CUP. Els anticapitalistes dubten que acabi sent així, però es conjuren per pressionar. De fet, ja ho van començar a fer dilluns, després de la reunió del Consell Executiu. S’hi va aprovar posar en marxa l’estudi per dissenyar una energètica pública, es va donar llum verda a la tramitació de l’impost als creuers i es va acordar donar un impuls als projectes d’energies renovables.

Però n’hi va haver una de freda i una de calenta. A la mateixa reunió, es va renovar el contracte a la Fórmula 1 i Moto GP, cosa que va servir els anticapitalistes per reafirmar-se en el veto als comptes: «No eren els pressupostos dels macroprojectes. Eren transformadors i verds», va ironitzar Eulàlia Reguant. La gran paradoxa és que el pacte d’Aragonès amb En Comú Podem permetrà que hi hagi els fons necessaris per avançar en totes aquelles mesures que penjaven d’un pressupost nou per ser realitzades.

Aprovació definitiva

Són, en total, el 53% perquè algunes de les mesures que ja han començat necessitaven uns comptes nous per ser completades. Encara hi ha la possibilitat que la CUP torni a entrar a l’equació per pactar l’aprovació definitiva dels pressupostos, encara que Reguant, al ple, va deixar clar que no tornaria a seure a negociar sense un «horitzó» independentista sobre la taula. De tota manera, si el Govern acaba de confirmar els comuns, els vots de la CUP són prescindibles.