Nova estratègia per posar fre a allò que, des del punt de vista humà, és una plaga: la dels senglars. Les batudes de caça no només no han fet minvar la població d’aquests porcs salvatges (només a Collserola es calcula que n’hi ha uns 1.500), sinó que hi ha fundades sospites que han aconseguit l’efecte contrari. Davant la caça, i ajudades per l’abundància de menjar a les zones periurbanes, les femelles són cada vegada més precoces en la seva primera maternitat i, també, més fecundes. La naturalesa no és tonta. És hora d’introduir la planificació familiar a la muntanya. Durant els últims quatre anys, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Diputació de Barcelona han capturat, vacunat, alliberat i recapturat per testar l’efectivitat del tractament anticonceptiu de diverses desenes de senglars amb prometedors resultats.

La fórmula no és nova. La vacuna, que provoca en l’animal la creació d’anticossos que inhibeixen la producció de les hormones que afavoreixen la reproducció, ha sigut emprada abans amb èxit en altres països amb altres espècies, com cérvols, però no amb senglars en llibertat. És una monodosi que es comercialitza als Estats Units sota el nom de Gonacon. El més gran en aquesta ocasió és el treball de camp portat a terme per l’equip de la UAB liderat pel professor Manel López Béjar, que el 2019 va ser capaç de capturar amb trampes amb esquer fins a 219 exemplars, vacunar-ne 192 i, cosa que és crucial per a l’estudi, tornar a atrapar 56 d’aquests senglars per poder mesurar els resultats. Aquest aspecte, la recaptura, pot semblar d’entrada una loteria impossible d’assolir, ja que es tracta d’animals que campen al seu aire, però a títol d’anècdota, explica López Béjar, hi va haver un senglar que va caure vuit vegades en la trampa.

De moment, la vacuna Gonacon només és un assaig de laboratori a l’aire lliure portat a terme a les àrees periurbanes de Terrassa, Matadepera, Sant Cugat del Vallès i Vacarisses. La seva aplicació com a estratègia de contenció del creixement demogràfic dels senglars encara requerirà més assajos, però de moment ja s’han obtingut interessants conclusions.

Exemplars prepúbers

La primera i més prometedora és que com més joves són les femelles, sobretot si són encara a la prepubertat, els efectes de la vacuna semblen ser permanents. En el cas dels mascles, la vacuna també és efectiva, però la seva permanència no és tan clara. Ha sigut gràcies a les recaptures quan l’equip de la UAB ha pogut constatar l’efectivitat de la vacuna. De cada exemplar que queia en la trampa s’examinaven, després d’adormir-lo, les glàndules mamàries i els genitals i, també, s’extreia una mostra de sang per mesurar la presència dels anticossos de la vacuna.

Segons López Béjar, seria inadequat pretendre que una massiva vacunació de senglars pogués contenir l’expansió d’aquesta espècie, que durant els últims anys ha sortit de matinada ocasionalment fins i tot pels carrers de l’Eixample de Barcelona, si això no s’acompanya d’altres mesures complementàries i imprescindibles. La principal seria prendre consciència que és un animal salvatge i que, per tant, no s’ha de mirar amb simpatia la seva presència en entorns urbans i, molt menys, proporcionar-los de manera expressa menjar i beguda.

Tot i que sembli estrany, revisar el tipus de papereres i contenidors d’escombraries de les zones limítrofes amb el bosc pot ser molt més eficaç que la caça. El 2018, per exemple, es van abatre uns 700 senglars a Collserola, però això no en va disminuir el nombre a mitjà termini. Mig any després de néixer, les femelles ara ja són fèrtils, i si abans es limitaven a parir una llorigada a l’any, ara poden ser dues i més prolífiques.

Els efectes imprevistos de la vacuna, admet López Béjar, hauran de ser acuradament estudiats. ¿Com afectarà els senglars una inhibició induïda del seu desig sexual. ¿Es tornaran més dòcils? ¿Seran més sedentaris?