Viu prostrat en una cadira de rodes i necessita ajuda les 24 hores. Les seves mans no li responen i té dificultat per parlar. Un «sí» l’expressa alçant el dit polze. A Leo Higa Allèn li va canviar la vida la matinada de 25 de febrer de 2018. Tenia 37 anys i era pare des de feia poc. Després de sortir del restaurant on treballava, va rebre una brutal pallissa a l’avinguda del Paral·lel, a Barcelona. Es va quedar tetraplègic. Ell explica que un dels cinc atacants li va donar un cop al cap amb una barra i li va enfonsar una part del crani, la qual cosa li va produir severes seqüeles neurològiques. Un jutge va descartar que l’agressió fos un accident laboral i la mútua que havia de fer-se càrrec de la pensió d’invalidesa va deixar de pagar.

Leo Higa, amb el suport de la seva mare i amb summa dificultat, relata el que li va passar aquell 25 de febrer. Les paraules li surten amb comptagotes. És un so profund. Costa entendre’l. Elena pregunta i ell respon. Passaven uns minuts de les 12 de la nit quan, segons la seva versió, un grup de cinc persones d’origen «dominicà» se li van acostar quan anava muntat en la seva bicicleta. «Em van pegar; em volien robar. Jo em vaig defensar. Un em va pegar amb una barra de ferro», relata amb frases curtes. Va perdre el coneixement. Els atacants mai van ser detinguts. Higa va passar quatre mesos a l’Hospital Clínic, on va estar en coma profund i li van practicar diverses operacions.

La mare es va entrevistar amb l’alcaldessa, Ada Colau, per a demanar-li ajuda. Gràcies a una campanya de recol·lecta a través d’internet va reunir uns 8.000 euros en tres dies, que van alleujar una mica la seva malparada economia, que la pandèmia va acabar de rematar. Fins al novembre del 2019, a Leo no se li va reconèixer la pensió de gran invalidesa que ara se li han retirat. «El dia que no tenim diners, no mengem la resta de la família, però al meu fill no li falta de res», insisteix Elena.

El cas de Leo és peculiar. A les 23.30 hores, una hora abans de la seva agressió, havia finalitzat la seva jornada laboral en el restaurant de la Barceloneta on era cuiner. Era el seu últim dia en aquesta empresa. Li havia sortit un nou treball a Eivissa i volia canviar d’aires amb la seva dona i la seva filla petita. A les 0.29 hores, enfront del número 127 de l’avinguda del Paral·lel, el van atacar. L’atestat policial no juga a favor seu. La sentència que provoca que Leo deixés de cobrar declara provat que «es va iniciar un baralla» entre aquest i «diverses persones». Amb una d’elles, indica la decisió judicial, es va encarar. Al final, va ser una batalla campal. Un dels atacants, assevera la resolució, va propinar una puntada a Leo a l’esquena, «caient a terra» i «colpejant-se al cap».

El titular del Jutjat social número 20 de Barcelona sosté que les lesions que va sofrir Leo, malgrat haver estat causades en un incident en el trajecte al seu domicili, van anar «per raons alienes al treball» i per «circumstàncies pròpies de la seva participació consentida en una baralla». El magistrat, estima la demanda de la mútua i argumenta que l’agressió no va ser un accident laboral «in itineri», tot i que l’Institut Nacional de la Seguretat Social va reconèixer el 2019 que tenia dret a cobrar una pensió de gran invalidesa. L’advocat de Leo, Ignasi Colomer, reclama la nul·litat de la sentència i destaca que en el judici laboral no es va practicar cap prova, ni la declaració dels instructors de l’atestat policial, ni la dels testimonis.