L’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) està investigant els contractes de l’Institut Català de la Salut (ICS) amb l’empresa Basic Devices el març del 2020 per a l’adquisició de mascaretes, vestits de protecció, respiradors i altres materials per lluitar contra el coronavirus. Les indagacions es basen en les sospites de la manca d’informació d’aquesta operació de compra, la possible situació de prohibició de contractar amb aquesta empresa per part de l’Administració, la inexistència de la cobertura legal per abonar anticipadament aquesta prestació i la «inadequada» modificació dels acords subscrits.
El 19 de març del 2020, l’ICS va contractar pel sistema d’emergència Basic Devices per a l’aprovisionament de material sanitari per un import inicial de 60,5 milions d’euros. L’endemà, a primera hora del matí, la Conselleria d’Economia va fer un abonament anticipat a aquesta companyia per 35 milions d’euros. Tot i això, a la tarda, responsables d’aquest departament van acudir als Mossos per denunciar una presumpta temptativa d’estafa, encara que, tres dies després, van pretendre desistir-ne perquè, segons van al·legar a la policia, la contractista havia aportat documentació «suficient». Van ser les entitats financeres implicades en la transferència de fons les que van donar l’alerta, ja que Basic Devices mai no havia manejat aquesta quantitat de diners. La comanda inicial la conformaven dos milions de mascaretes quirúrgiques, dos milions més de tapaboques FFP2, dos milions de vestits de protecció (és la partida més important: 48,4 milions d’euros), 50 respiradors pediàtrics i d’adults i 50 equips de ventilació mecànica no invasiva (VMNI).
Aquesta actitud va aixecar sospites, però l’embolic burocràtic va continuar. Així, el 5 de maig de 2020, l’ICS va modificar i desistir parcialment del contracte d’emergència amb Basic Davices, ja que les necessitats que s’havien de cobrir inicialment s’havien revisat després. Aquesta variació va originar que l’import fos rebaixat a 35 milions d’euros (la quantitat donada com a bestreta) i es va reduir la comanda de material sanitari, que va ser lliurada. L’empresa es va presentar com un possible importador de productes xinesos. El 9 de febrer passat, com a conseqüència de l’examen del contracte, el director de l’OAC, Miguel Ángel Gimeno, va remetre escrits a la Conselleria d’Economia i a la directora gerent de l’ICS perquè en un termini de 30 dies informessin sobre les mesures adoptades en relació amb les irregularitats detectades. Ahir encara s’esperava la resposta.
Sense referències
Antifrau ha descobert que no consta al Registre Públic de Contractes de la Generalitat cap adjudicació a l’empresa Basic abans del contracte ara investigat i, per tant, «no hi havia referències prèvies objectives» de l’empresa. En la documentació tampoc no apareix ni l’origen dels contractes preliminars dels representants de la companyia, ni el contingut ni l’abast dels temes tractats, ni les garanties «bàsiques» de l’efectivitat de l’aprovisionament del material.
En el moment de la contractació, segons l’OAC, aquesta empresa no es trobava inscrita com a tal al sistema de la Seguretat Social. Si es confirma aquest fet, quan es va fer l’encàrrec Basic Devices estava en situació de prohibició de contractar. Antifrau considera que es tractaria d’un contracte «nul». La firma tampoc disposava treballadors a càrrec seu i l’abonament dels 35 milions per avançat «es va fer sense empara legal».
