Carles Puigdemont vol despullar-se de la càrrega dels partits i aïllar-se en el Consell per la República, l’aparell parainstitucional que va idear per a comandar el «procés» des de l’estranger i que aquest dissabte el va reelegir com a líder. Malgrat continuar ostentant la presidència de Junts –un càrrec que va dir exercir a nivell simbòlic- es disposa a centrar els seus esforços a teixir un full de ruta per a la desconnexió des de Brussel·les, en aquest mas propi que pretén fortificar, malgrat no comptar amb la simpatia d’ERC ni de la CUP, en veure’l orquestrat per la postconvergència.

L’expresident va ser escollit amb el 86,44% dels vots, i el seu únic contrincant, el doctor en enginyeria industrial i un dels promotors de la Wikipedia en català, Joan Ramon Gomà, es va haver de conformar amb el 5,93% dels suports. Tancat per alguns dels membres de l’anomenada «Assemblea de representants», formada per 121 persones i reunida aquest dissabte a Canet de Rosselló, Puigdemont va sostenir que prioritzarà el Consell davant el partit que presideix almenys fins que hi hagi contradiccions «irresolubles».

El també eurodiputat va cridar a marcar distàncies amb els partits i a trencar la «dependència», brandant la seva «legitimitat» per haver liderat la convulsa tardor del 2017 i anteposant-se al «preident» Pere Aragonès, a qui va criticar per no oferir un pla «creïble» des del Govern per a culminar la secessió, malgrat haver-lo promès en la seva investidura.

Després d’infructuosos esforços per a buscar la unió entre Junts, ERC, CUP i les entitats, Puigdemont va denunciar les actituds «fraticides» i va apostar per fer camí propi i sense lligams. «Hem de ser molt més exigents i prendre la iniciativa sense esperar un consens entre partits», va etzibar, en veure’ls «incapaços» de consolidar un pla.

Ara com ara, Puigdemont resisteix a Junts, després que al febrer, el conclau del Consell rebutgés una petició d’alguns membres perquè abandonés la seva cadira orgànica per a donar major empaquetatge a les seves funcions.

«La nostra relació amb els partits ha de canviar, perquè la que hem tingut fins ara no ha funcionat, i no serà per falta de paciència. Els hem donat moltes oportunitats, però el temps ja s’ha acabat», va sentenciar.

Puigdemont va situar la taula de diàleg i el govern sota la batuta d’ERC com un fre a la mobilització i, per tant, a l’avanç cap a la culminació de la independència». Així que va tornar a apostar per la confrontació i pel front internacional.

Els recels de Puigdemont amb el Govern es van exhibir de manera constant, perquè Junts i ERC segueixen enquistats en qui i com ha de definir la desconnexió. Les estratègies són totalment oposades: els republicans volen continuar explorant la taula de diàleg i la postconvergència s’aferra a l’1-O sense aclarir com avançar.

Durant la seva intervenció, Clara Ponsatí,va recriminar a Puigdemont l’actitud del Govern en la que hi ha Junts. En aquest sentit, Ponsatí va criticar l’actitud dels Mossos contra manifestants independentistes, «l’atac» a la immersió lingüística i la posició de l’executiu en relació als Jocs Olímpics d’Hivern. Unes paraules que van aixecar aplaudiments entre la resta de representants.