La investigació sobre el possible espionatge amb Pegasus als membres del Govern, més enllà del president, Pedro Sánchez, i la titular de Defensa, Margarita Robles, ja està propera al final. La Moncloa «està acabant» l’informe amb els resultats de l’anàlisi pericial que ha fet el Centre Criptològic Nacional (CCN), organisme dependent del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), als mòbils dels ministres.
L’executiu treballa per fer públic aquest document després de la reunió del Consell de Ministres d’avui, com va avançar la SER i van confirmar fonts governamentals de primer nivell. «Si és possible», per tant, si s’arriba a temps, rubriquen a l’equip del president, es donaran a conèixer les conclusions. L’informe s’ha endarrerit perquè hi ha hagut ministres que van entregar el terminal al CCN divendres passat. Els tècnics d’aquest organisme necessiten físicament el dispositiu per analitzar si va ser infectat amb el programa de fabricació israelià Pegasus.
El 2 de maig, festiu a Madrid, la Moncloa va convocar una roda de premsa d’urgència en què van comparèixer el titular de la Presidència, Félix Bolaños, i la portaveu, Isabel Rodríguez, per informar que els mòbils de Sánchez i Robles havien estat espiats entre maig i juny del 2021.
L’executiu no ha informat de més intrusions certificades pel CCN, encara que segons El País també s’havien detectat agressions al terminal del responsable d’Interior, Fernando Grande-Marlaska. El que és previsible és que el Govern traslladi tots els nous casos que trobi a l’Audiència Nacional. És el que va fer en conèixer l’espionatge a Sánchez i Robles.
El Govern vol rapidesa perquè necessita restablir «com més aviat millor la normalitat» amb el Govern i ERC, que pressionen cada dia. L’executiu ha insistit que actua amb diligència i «transparència», perquè quedi clar que no té «res a amagar». Donar a conèixer l’informe de conclusions sobre l’anàlisi dels mòbils dels ministres li permetrà fer el següent pas: adoptar mesures perquè un espionatge així no es torni a repetir. Això donaria cobertura a Sánchez per forçar dimissions, com li demanen els republicans. Però la sortida més probable és la de la directora del CNI, Paz Esteban, i no la de Robles, a qui apunta ERC.
El president i secretari general del PSOE va reunir ahir al matí la seva executiva federal i, segons van relatar diversos dels presents, va traslladar que només prendria aquelles decisions que estiguessin «justificades».
El portaveu de la direcció, Felipe Sicilia, va deixar veure amb nitidesa que no són en el mateix esglaó, segons el parer del partit i de l’executiu, la ministra i la seva subordinada, la cap del CNI. Robles té tot el suport de l’executiva i tot el suport del Gabinet. Sánchez no pensa cedir el seu cap a petició dels independentistes. La diferència era notable amb Esteban: «A hores d’ara, ni una sola informació, ni una sola raó perquè no estigui al seu lloc. Té el suport de qui l’hauria de tenir, de la mateixa ministra [Robles]». Era important la locució «a hores d’ara», que reflectia la provisionalitat de la seva continuïtat en el càrrec.
Fonts de la Seguretat de l’Estat confirmen la imminència del cessament d’Esteban al capdavant del CNI. Un cop comunicat l’abast real de la infecció amb Pegasus, escenificació que es preveu per a avui, ja hi haurà una raó per procedir al canvi. Les fonts consultades descarten per al càrrec els dos noms que més han sonat aquests dies, el de la secretària d’Estat de Defensa i experta integrant del CNI, Esperanza Casteleiro, i el del general en cap del Departament de Seguretat Nacional, Miguel Ángel Ballesteros. Un tercer nom apareix amb força, és l’aposta més continuista i que menys trencaria delicades línies de treball posades en marxa mentre està activa la guerra a Ucraïna. Es tracta d’Arturo Relanzón, coronel d’Infanteria i secretari general del CNI.
