La llei actual diu que el català «s’ha d’utilitzar normalment» com a llengua vehicular i d’aprenentatge en l’educació no universitària. La proposta de reforma a quatre bandes fixa que el català és la llengua «normalment emprada» com a llengua vehicular i d’aprenentatge del sistema educatiu i que «també és emprat el castellà en els termes que fixin els projectes lingüístics de cada centre».
Paral·lelament, el nou redactat indica que «per aconseguir el domini oral i escrit del català i del castellà al final de l’ensenyament obligatori, l’ensenyament de les llengües oficials ha de tenir garantida una presència adequada en els projectes educatius de cada centre». És un canvi rellevant perquè «la determinació de la presència de les llengües oficials ha de tenir en compte la situació sociolingüística».
Per altra banda, l’article 10.2 de la LEC preveu que els alumnes que no coneguin «una de les dues llengües oficials tenen dret a rebre un suport lingüístic específic». Els centres han de proporcionar a aquests alumnes una acollida personalitzada i, en particular, una atenció lingüística que els permeti iniciar l’aprenentatge en català. A més d’activitats perquè millorin el coneixement de les dues llengües oficials.
