La Generalitat va retre ahir homenatge als deportats i víctimes catalanes del nazisme al camp de Mauthausen. L’acte s’emmarcava en la commemoració del 77è aniversari de l’alliberament del camp. La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, va recordar que Mauthausen va ser una «xarxa d’horror i terror» i va considerar que és important «recordar aquests episodis negres i denunciar que el feixisme no pot campar lliurement pels carrers i les places». Per això, va dir, el Govern hi «planta cara» tirant endavant lleis com la de Memòria Democràtica. De la seva banda, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va aprofitar l’ocasió per reclamar a l’Estat que es facin «actes de memòria, justícia i reparació a l’alçada d’una democràcia».

Ciuró va destacar que és important «recordar tot el que va passar per no oblidar i per tenir present que mai, sota cap concepte, es poden vulnerar els drets fonamentals». «Qui vulnera aquests drets en nom d’alguna idea està posant la base perquè el totalitarisme i el feixisme tornin a campar pels nostres carrers i places», va afegir. En aquest sentit, va posar en valor la importància de divulgar la memòria democràtica entre les noves generacions perquè «les víctimes vives cada cop són menys i hi ha el perill que el record s’esmorteeixi».

De la seva banda, Colau va voler tenir un record no només per a les víctimes, sinó també per als supervivents i familiars. «És necessari demanar-los disculpes oficialment perquè en els darrers anys s’han començat a fer polítiques de memòria però són insuficients i arriben tard», va expressar Colau.