L’expresident del Barça Sandro Rosell va assegurar, després de la publicació de la informació que establia que les clavegueres policials del Govern de Mariano Rajoy van maniobrar el 2014 per iniciar la investigació que el va enviar a la presó, que les informacions «vénen a confirmar la ferma creença» que darrere de la seva «injusta presó preventiva de gairebé dos anys, sol·licitada per la fiscalia i acordada per la magistrada Carmen Lamela, s’ocultaven foscos interessos de naturalesa política i/o econòmica de terceres persones» que pretenien perjudicar-lo. Documents, testimonis i gravacions evidencien que el comissari José Manuel Villarejo va iniciar les indagacions contra Rosell sota el paraigua del Projecte Barna o Operació Catalunya, que és com s’anomena la investigació irregular que va obrir la policia del Govern del PP per acusar polítics catalans i personatges suposadament del seu entorn de delictes de corrupció.
Rosell, a través d’un comunicat, «celebra» que, gràcies a les informacions periodístiques, «finalment està sortint a la llum pública l’existència d’aquests interessos» de naturalesa política i econòmica i, així, «es desvirtuï la tesi » que el seu empresonament va ser degut a un «desafortunat error de criteri judicial», que és l’explicació que «les autoritats competents ofereixen als dos anys que, sense cap raó», l’expresident del Barça va estar privat de llibertat. L’Audiència Nacional el va absoldre l’abril del 2019, juntament amb el seu soci, Joan Besolí, la seva dona, Marta Pineda, i tres acusats més de delictes de blanqueig i organització criminal. La fiscalia no va recórrer la sentència davant del Tribunal Suprem.
Tot i això, Rosell considera que encara queden «molts interrogants per resoldre». Així, es pregunta si el comissari Villarejo i la policia patriòtica, a més d’investigar-lo en el marc de l’Operació Catalunya, també va rebre diners de particulars. «Quina era la relació que tenia Villarejo amb els agents de l’FBI que van gestionar les comissions rogatòries remeses des dels Estats Units a Espanya? Com és possible que, en el marc de la mateixa investigació, es paralitza la que afectava un altre empresari espanyol i, per contra, es reactiva la meva fins a acabar a la presó? Villarejo va aconseguir influir en la fiscalia i els òrgans judicials que van dictar tan prolongada, injusta i inaudita presó preventiva per un tema que no afectava per a res Espanya?», són altres interpel·lacions que llança.
Accions judicials
Rosell i els seus advocats estan estudiant les informacions publicades i valorant la «conveniència d’iniciar accions judicials perquè s’aclareixin i sancionin les greus irregularitats» que van portar l’expresident del Barça a «patir injustament dos anys de presó preventiva», incideix el comunicat. L’Audiència Nacional tramita la demanda presentada per Rosell arran dels perjudicis ocasionats pel seu empresonament. L’Advocacia de l’Estat ha fet una contraoferta a la reclamació de 29 milions d’euros que Sandro Rosell planteja com a indemnització pels 645 dies que va passar a la presó provisional abans de ser absolt. L’oferta del Govern es limita a 18.000 euros. La investigació que va enviar Rosell a la presó es va iniciar el 2015 i va romandre secreta fins al seu arrest, el 2017.
Les anotacions
Però hi ha una gravació que demostra que el dia de la detenció de l’expresident del Barça, un agent de policia va trucar a José Luis Pérez, denunciant i persona amb qui havia contactat José Manuel Villarejo el 2014, per agrair-li la seva col·laboració en el cas. Villarejo va escriure el 10 de gener de 2014 al seu diari la primera cita relacionada amb la seva investigació sobre Rosell, a qui des de diferents sectors polítics s’acusava d’haver posat el Barça al servei de l’independentisme català.
El comissari va escriure a la seva agenda: «José L. Pérez. Veure’ns Hotel Fènix 18 h. dilluns». Uns dies després, el 28 de gener del 2014, el comissari torna a esmentar l’expresident del Barça: «José Luis Pérez. Amic de Viki. Dilluns vol parlar per seguir amb el tema Rosell i la resta».
