El Govern i els comuns ja estan immersos en la negociació per a la futura convalidació del decret que el Consell Executiu aprovarà la setmana que ve, previsiblement dimarts, al límit de la data imposada pel TSJC per complir la sentència que fixa el 25% de castellà a les aules. Juntament amb la llei sobre l’ús i l’aprenentatge de les llengües oficials en l’educació no universitària, consensuada per PSC, ERC, Junts i comuns aquesta setmana i que està pendent de la resolució del Consell de Garanties Estatutàries, després que Vox , Cs i PPC maniobressin per dilatar la seva aprovació, prevista inicialment per a ahir.
El 31 de maig finalitza el termini donat pel tribunal per executar la seva decisió, però tot apunta que si bé el decret pot quedar aprovat aquell mateix dia per entrar en vigor, la nova legislació haurà d’esperar, ja que l’òrgan que analitza la constitucionalitat i l’ajust a l’Estatut té un màxim de set dies hàbils per pronunciar-se des del registre, dijous passat.
La prioritat ara passa per tancar el text d’un decret que anirà més enllà de la textualitat de la llei perquè explicitarà el rebuig als percentatges a les aules. Aquest decret es va plantejar com una forma de complaure Junts en la negociació de la llei, perquè, segons diverses fonts consultades, els comuns van avisar ERC que no facilitarien la seva aprovació sense lligar prèviament la resposta parlamentària. Més enllà dels percentatges, el decret també erigeix la Conselleria d’Educació com l’autoritat que donarà el vistiplau als projectes lingüístics de les escoles, una manera d’eximir els directors dels centres i, per tant, protegir-los de qualsevol acció que pugui emprendre la justícia.
Quan la postconvergència va trencar públicament la negociació el 12 de maig, va proposar un decret llei com a sortida. Però amb la CUP fora de qualsevol negociació lingüística -la seva proposta és la vehicularitat «única» del català-, només En Comú Podem podia salvar l’operació, tenint en compte que el PSC no va considerar votar-lo en conèixer que Junts perseguia deixar per escrit el rebuig a les mètriques de català i castellà a les aules.
Dimecres i dijous, 18 i 19 de maig, després d’un ultimàtum sense conseqüències, Junts torna a seure a la taula amb Esquerra per tancar un pacte a quatre bandes. És llavors quan els morats comuniquen als republicans que no negociaran el seu suport al decret fins que la llei estigui pactada perquè, altrament, deixaria la postconvergència sense incentius per pactar i podria comprometre, alhora, el suport del PSC. Un cop lligat el suport dels quatre partits amb el registre d’una llei nova, les forces han iniciat les converses amb voluntat d’entesa.
