El jutge de l’Audiència Nacional José Luis Calama ha rebutjat el recurs de reforma presentat per la Generalitat i ha confirmat la seva decisió de negar-li la personació com a acusació popular en el cas Pegasus relatiu a l’espionatge patit pel president del Govern, Pedro Sánchez, i els ministres de Defensa, Margarita Robles i d’Interior, Fernando Grande-Marlaska, així com l’atac patit pel terminal del titular d’Agricultura, Luis Planas.
En una interlocutòria, Calama desestima totes les al·legacions de la Generalitat i qualifica de «clamorós error» la relativa a que les activitats il·lícites investigades en aquest procediment afectarien responsables polítics de les més altes institucions públiques catalanes, entre els quals fa referència a «l’actual president de la Generalitat i els tres presidents anteriors, així com la presidenta actual del Parlament i l’anterior president, a més de diputats i eurodiputats, consellers i altres responsables polítics», perquè la causa que se segueix a l’Audiència Nacional es limita a l’espionatge patit pels membres del Govern central. Entre els delictes competència de l’Audiència Nacional hi ha els comesos contra alts organismes de la nació.
Tot i que hi havia una petita possibilitat que s’entengués que dins d’aquesta categoria entraria el cas del president de la Generalitat, Pere Aragonès, el fet que l’atac que havia denunciat formés part de l’activitat realitzada pel CNI amb autorització judicial ho descarta del tot . Fonts jurídiques assenyalen que només seria possible si compartissin l’origen.
El titular del Jutjat Central d’Instrucció número 4 va fer un oferiment d’accions al president de l’executiu i als ministres afectats, però cap no ha fet ús d’aquesta opció. Tots ells estan representats per l’Advocacia de l’Estat, que va ser qui va interposar la denúncia i es va ampliar després amb els fets relatius als ministres d’Interior i d’Agricultura.
El jutge afirma que els arguments de la Generalitat «s’hauran de fer valer davant de l’òrgan judicial que estigui coneixent dels altres fets, i que són totalment aliens a aquest procediment». I recorda que la legislació catalana només preveu la personació del Govern en procediments per delicte d’odi o discriminació, però no és el cas.
