Quan faltaven pocs minuts per a les nou del vespre de dijous, Génesis Barragán i el seu marit Emanuel, una parella de Texas que s’allotjaven a l’Acta Atrium de l’Eixample de Barcelona per gaudir del Primavera Sound, xerraven amb els seus amics, allotjats al mateix hotel, perquè havia arribat l’hora d’anar al festival. Però van començar a sentir crits de dolor d’un home que assegurava a viva veu que estava segrestat i que necessitava una ambulància. Gènesi entén espanyol, però no podia creure el que sentia.
Al cap de pocs minuts, aquells crits de desesperació de l’home que deia que havia estat segrestat van donar pas a cops de porta i petjades estressades dels Mossos que acabaven d’arribar a l’Acta Atrium, alertats per l’hotel.
Quatre patrulles, dues de proximitat i dues de seguretat ciutadana, van ser les primeres a respondre a l’auxili llançat per l’hotel. Els vuit agents van entrar a l’edifici, ubicat a la cèntrica Gran Via de les Corts Catalanes, i van topar en un dels passadissos amb un dels segrestadors armats. Van poder reduir-lo. I poc després, van trobar l’home que havien segrestat emmordassat en una habitació. Segons els explicava als agents, faltaven dos segrestadors més, que podien seguir a l’hotel, amagats en alguna de les habitacions.
Van arribar la resta de reforços i els antiavalots de la Brigada Mòbil (Brimo) per prendre el control de l’hotel. Van començar un escorcoll exhaustiu, habitació per habitació. Les ordres que van donar a crits els policies és que tothom s’havia de quedar a les habitacions. El problema era que per a Génesis i el seu marit aquelles ordres arribaven molt llunyanes i es confonien amb els crits de socors del segrestat. Com a ciutadans dels Estats Units, van creure que podien estar vivint una massacre com les que han estat notícia en el seu país recentment.
L’operació a l’interior de l’hotel va ser «molt complexa», insisteixen fonts policials. Per als clients –més si són estrangers que no reconeixen fàcilment els uniformes– resulta difícil discernir entre policies o possibles assaltants quan perceben un home armat, prossegueixen. I, en canvi, per als policies, qualsevol client «pot ser el segrestador que busquen». Això disparava els nervis i la por.
«Hem passat molt pànic», deia amb la veu trencada Génesis a la sortida de l’hotel. «Els nostres amics ens han dit per WhatsApp que ens havíem de quedar tancats, que passarien per la nostra habitació els policies per comprovar si estava tot bé», recordava cap a les onze de la nit de dijous, quan el malson ja havia finalitzat.
