Quiosc

Diari de Girona

Aragonès es querella contra l’exdirectora del CNI pel «Catalangate»

El Govern pensa que és «obvi» que el CNI està darrere de l’espionatge

Pere Aragonès en la reunió del Govern d’ahir. | ACN

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, presentarà en les properes hores una querella contra l’exdirectora del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), Paz Esteban, i l’empresa NSO Group per l’espionatge del qual va ser víctima. Segons va explicar la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, és «una obvietat» que el CNI està darrere de l’espionatge al president i a altres líders independentistes, i per això la querella es dirigeix contra la seva màxima dirigent quan es van produir les incursions en el telèfon mòbil d’Aragonès. També apunta la companyia israeliana que fabrica el programari Pegasus, el que es va utilitzar en aquests atacs.

La querella, que es presentarà «com a molt tard» avui, arriba quan Aragonès i Pedro Sánchez segueixen negociant una reunió cara a cara que tindrà lloc abans que s’acabi aquest mes, i busca identificar els que van infectar el mòbil del president català. La Generalitat considera que es poden haver comès diversos delictes en el «Catalangate», relacionats amb la intrusió no autoritzada en dispositius privats, la intercepció de comunicacions i l’espionatge informàtic. Han treballat en la querella els serveis jurídics de la Generalitat i l’advocat Andreu Van den Eynde, que va ser un dels defensors dels líders independentistes encausats per l’1-O al Tribunal Suprem.

La portaveu del Govern va destacar que Aragonès «va ser atacat almenys en quatre ocasions». Les dates d’aquestes incursions, va afegir, coincideixen amb múltiples esdeveniments d’interès polític a partir del gener de l’any 2020, com la inhabilitació de Quim Torra o les negociacions per a la investidura de Pedro Sánchez. La Generalitat vol saber «qui disposa de Pegasus, qui el fa servir i contra qui s’ha fet servir», entre altres coses. I apunta contra Paz Esteban, a qui el Govern va destituir al maig després que comparegués a la comissió de secrets oficials del Congrés i admetés que el CNI havia espiat amb autorització judicial 18 dirigents independentistes. «Les autoritzacions judicials han d’estar motivades per l’aparició d’algun fet delictiu», van recordar des del Govern.

Responsabilitats

La querella es dirigeix també contra NSO perquè, segons el Govern, aquesta empresa hauria de disposar d’eines per controlar l’ús que es fa del programari per espiar dispositius mòbils. A més, la portaveu del Govern va assegurar que l’acció penal s’estendrà a qualsevol altra persona que la investigació assenyali com a responsable de l’espionatge. Poc després de l’anunci, el president de la Generalitat va escriure un missatge a Twitter on insistia que «l’espionatge i la vulneració de drets fonamentals no quedarà impune» i afirmava que presenta la querella per «depurar responsabilitats pel Catalangate». Aragonès afegia que «la vulneració del secret de les comunicacions per a un ús polític no és acceptable en una democràcia. Ni un pas enrere en la defensa dels drets fonamentals».

Compartir l'article

stats