«Vaig tenir una discussió amb la periodista, però no hi va haver cap amenaça». Així es va expressar el diputat i vicepresident de Junts Francesc de Dalmases per intentar treure importància a la intimidació a la treballadora del FAQS de TV3 el 9 de juliol passat després de l’entrevista a la presidenta del Parlament, Laura Borràs. Durant la bateria de compareixences a la comissió de control de la CCMA a la cambra catalana, l’exdirector del FAQS Pere Mas sí que va confirmar la «intimidació inacceptable» que es va produir i que va incloure el fet que «agafés pel braç» la treballadora, la tanqués al camerino, l’esbronqués i insultés amb frases com «mala periodista» o «programa de merda». També va precisar que va ser una altra treballadora qui va avisar «tremolant i alterada».
Dalmases, que va rebre el suport de Borràs just abans de comparèixer però la condemna de la majoria del Parlament, va intentar minimitzar el cas, encara que va admetre que «no hauria d’haver tingut aquesta conversa» amb la periodista per queixar-se que el format de l’entrevista a Borràs «no era l’acordat» prèviament. «Un altre amb més experiència hauria callat i se n’hauria anat, però jo no sé ser així», va dir. També va reiterar «les disculpes» just després que el seu company de partit, Francesc Ten, li retregués que la seva conducta «no s’hauria d’haver produït mai» i va recordar que no es poden perdre les formes.
En el relat dels fets, Dalmases va puntualitzar que al camerino «hi havia una de les portes oberta» i que no s’entén què va passar sense el «context» previ d’aquella setmana, carregada de tensió per la situació judicial de Borràs i la proximitat de la seva suspensió com a presidenta del Parlament, i també pel fet que coneix la periodista des de fa anys. «El context determina els fets», va assenyalar, i va matisar després que considera que l’«amistat i la confiança» prèvia amb la treballadora no és una «justificació».
«Alguna cosa falla»
El dirigent de Junts també va carregar contra els mitjans de comunicació que van destapar el cas, Nació Digital i Eldiario.es, als quals va acusar de sobredimensionar els fets. «Quan una notícia no té grisos ni matisos durant tants dies, alguna cosa falla», va deixar caure. En la seva intervenció també va dir que estima el periodisme, va citar Kapuscinski i va negar que ell es dediqui a «coaccionar» periodistes.
L’exdirector del FAQS també va recordar que si el cas no es va denunciar just després va ser perquè el del 9 de juliol era el penúltim programa i el context era que els treballadors temien pel seu futur laboral, i per això l’afectada no va voler denunciar en un primer moment. «Hi havia por. Afectava la presidenta del Parlament i se sumava una situació de vulnerabilitat laboral», va afirmar.
Pere Mas va revelar igualment que la concreció prèvia de l’entrevista va ser «complexa» i no es va tancar fins a 24 hores abans. Es va negociar inicialment amb el responsable de premsa de Borràs, però es va acabar «derivant a Dalmases, cosa poc habitual». Algunes de les condicions prèvies que pretenia posar eren «inacceptables» i d’altres es van acceptar, però l’exresponsable del programa va deixar clar que els periodistes que van intervenir en el programa van poder «preguntar el què van voler i com van voler».
Els fets van succeir davant la presència de Borràs i de dos dels seus assessors, i malgrat que PSC, ERC, comuns i CUP van activar el botó perquè se li apliqui el codi de conducta que han de complir tots els electes de la institució, ara com ara no s’ha mogut res.
Els grups que van elevar el cas a la Mesa del Parlament van assenyalar que encara no s’ha convocat la comissió de l’estatut del diputat, presidida pel dirigent de Junts Jaume Alonso-Cuevillas, també proper a Laura Borràs. És en aquest espai on s’ha de contrastar si el comportament de Dalmases s’ajusta o no al codi de conducta de la institució, que obliga els diputats a mantenir una «actitud exemplar» i els recorda que les seves relacions amb els mitjans de comunicació s’han d’orientar sempre a favor del dret a la informació.
Les sancions per incompliment del codi de conducta poden anar des de l’amonestació pública a una multa de fins a 12.000 euros i fins i tot a una suspensió temporal.
