Les negociacions entre ERC i Junts per pacificar el Govern continuen, ja sense el compromís dels terminis ni el risc d’una ruptura. La postconvergència va llançar un ultimàtum basat en tres exigències -unitat a Madrid, taula de diàleg acotada a l’amnistia i l’autodeterminació, i coordinació estratègica del procés- al·legant incompliments en el pla de govern i fixant com a data de caducitat el debat de política general que començarà dimarts al Parlament. Un ultimàtum que els mateixos dirigents del partit han anat diluint, davant la negativa d’Esquerra a cedir i el temor que les diferents sensibilitats amb carnet del partit acabin protagonitzant una disputa que implosioni la formació i perdi, per tant, poder negociador davant d’ERC.
El secretari general, Jordi Turull, controla les bases, com va quedar demostrat en les dues rondes del congrés de la formació i com va rematar dimecres escombrant els afins a Laura Borràs en les eleccions internes, però la presidenta mobilitza els votants.
«El duet pot funcionar si van alineats, però Turull revalida els seus suports interns», opina un dirigent del partit, que assegura que avui només una minoria a Junts opta per trencar el Govern per la consegüent pèrdua de poder, càrrecs i influència. Ara bé, sí que demanen alguna concessió per justificar la seva permanència davant les bases més encoratjades i per forçar els republicans a coordinar el comandament del procés, sabent que les dues primeres condicions -Madrid i taula de diàleg- són una línia vermella infranquejable per a ERC.
Junts va dibuixar quatre escenaris abans de llançar l’ofensiva: abandonar el Consell Executiu, quedar-s’hi elevant la conflictivitat, remodelar el Govern o romandre-hi. Van mesurar els temps, però, en constatar que s’estaven quedant atrapats en la seva amenaça, van recular. «Aquesta posada en escena ens ha sortit fatal. La pressió ara no la té ERC, la té Junts. El debat havia de ser si ERC complia o no l’acord d’investidura, no si Junts continuava o no en el Govern», indica un dirigent postconvergent.
I és que fins i tot el vicepresident Jordi Puigneró va exalçar ahir que el seu partit té «vocació de govern» per exhibir una voluntat d’acord i allunyar un possible divorci. «Un cop passi el debat, decidirem què fem, però la consulta es farà sí o sí perquè així va quedar recollit a la ponència del congrés. Una altra cosa és en quin sentit Borràs i Turull deixen caure el vot», apunten, fixant el 20 d’octubre el consell nacional.
Quinze propostes
Fonts de Junts asseguren que estan negociant 15 propostes de resolució (cinc d’elles relacionades amb el procés) per rebaixar la conflictivitat i arribar al debat parlamentari amb un acord previ, tot i que encara desconeixen el pla per tornar a les urnes en un referèndum que el president Pere Aragonès ha promès exposar a l’hemicicle.
Davant d’aquest escenari, els incentius d’ERC per cedir encara es redueixen més. Els republicans opinen que el dilema al món postconvergent no està en «si es trenca el Govern o Junts», sinó en «si surten del Govern o si abandonen i a més deixen el partit trencat» per això. «Es poden arriscar a una cosa, a trencar en dos l’executiu, però no a trencar totes dues coses», reblen.
Es refereixen a la dualitat entre Junts-Govern i Junts-partit, perquè al Consell Executiu preval l’estabilitat i la gestió, especialment per a consellers de pes com Jaume Giró o Victòria Alsina, partidaris de continuar amb la governabilitat. «Encara que li dolgui, Borràs no té força per complir la seva amenaça. Mana Turull, per això recula», opina un republicà. Dins de Junts també creix l’aïllament a Borràs i aixequen la veu els que demanen a Turull que s’imposi, avalat per les urnes internes, a les tesis lauristes sense por.
