L'elecció de sis nous comissaris ha acabat en un nou enfrontament entre el comissari cap dels Mossos d'Esquadra, Josep Maria Estela, i l'equip de la Conselleria d'Interior que lidera Joan Ignasi Elena. Una crisi que el departament es prepara per a resoldre amb la destitució d'Estela, si bé encara no hi ha dates ni acords presos sobre aquest tema que siguin inamovibles.

El desacord entre els nous comissaris va sorgir quan Elena va comunicar a Estela, en la reunió que es va celebrar el divendres a les onze del migdia, quina era la seva selecció de noms: Rosa Bosch, Sílvia Catà, Ramon Chacón, Montserrat Estruch, Miguel Ángel García i Mònica Luis Godó. Quatre dones i dos homes d'una llista d'una dotzena de noms que havien obtingut la màxima puntuació durant el procés de concurs intern.

Estela, que no estava d'acord amb Elena, esperava almenys que els seus arguments per a apostar per una llista diferent, que era de tres dones i tres homes, fossin escoltats i debatuts. Però no va ser el cas: la decisió, que Elena pot prendre com a màxim dirigent de la 'conselleria', no era negociable.

Estela, que portava dies negant internament que la selecció de quatre dones per a les sis noves places estigués presa com es comentava, es va sentir novament desautoritzat per Interior. I també menystingut com a comissari cap per a decidir qui serien els nous comissaris a pocs mesos d'escometre una reforma estructural de la cúpula que, entre altres coses, hauria significat la sortida del comissari Eduard Sallent de la prefectura.

Un pols que perd Estela

Estela es va plantar el mes de juny passat davant Elena i va comunicar que no podia continuar treballant amb Sallent de número 2 perquè no confiava en ell. Estela sentia que Sallent gaudia de la total confiança del director de la policia catalana, Pere Ferrer, i del cap del gabinet d'Elena, Raül Murcia, i que els tres prenien decisions junts i a les seves esquenes que, com a comissari cap, li corresponien a ell. Elena no va acceptar aquell pols i va defensar a Sallent.

La relació trencada entre els números u i dos de la policia catalana va aflorar en una notícia de 'El País' fa dues setmanes. I la crisi generada en cobrar dimensió pública l'assumpte va aconseguir el seu punt més àlgid quan El Periódico, de la mateixa editorial que El Diari de Girona, va publicar que la majoria de comissaris estaven del costat d'Estela en el seu pols amb Sallent perquè entenien que el comissari cap, amb la seva plantada, també estava defensant al cos d'ingerències polítiques.

En el fons, van subratllar els comissaris que van atendre llavors aquest diari, Estela estava adoptant la mateixa postura que havia motivat la destitució del major Josep Lluís Trapero al desembre de 2021: oposar-se a una tutela de la policia catalana, al seu judici, massa intervencionista.

La carta

Aquella crisi es va resoldre amb un pas enrere d'Estela, que va posar per davant l'estabilitat dels Mossos i el no seguir amb una disputa que lesionava la reputació d'una institució que ara s'acosta al sisè canvi de cap en tan sols cinc anys.

Estela va parlar llargament amb Elena i va enviar una carta a tots els agents donant l'episodi per resolt. Estela va creure que Elena valoraria el seu gest i que, malgrat no comptar amb el suport de la mà dreta del 'conseller', Murcia, i de seguir enfrontat amb Sallent, podria mantenir-se al capdavant del cos. No era així.

Des del moment en què Estela es va plantar davant Elena el mes de juny passat, la 'conselleria' meditava el seu relleu. L'equip d'Elena havia apostat per una prefectura coral, amb Estela, Sallent i l'aviat comissària Rosa Bosch, i va viure molt malament el pols del comissari cap. Una espasa de Dàmocles de la qual Estela no era del tot conscient. Estela confiava en una relació reconstruïda amb Elena i creia que la seva reestructuració de la cúpula, que suposaria la sortida de Sallent, li permetria consolidar-se al capdavant dels Mossos.

No ha fet falta esperar tant perquè quedés clar que la 'conselleria' tenia altres plans: dues setmanes després d'aquella carta, Estela ha tornat a veure que té poc a dir davant el 'conseller'.