Quiosc Diari de Girona

Diari de Girona

La reforma legal suscita dubtes sobre si l’1-O seria condemnable

Els juristes discrepen sobre l’encaix dels fets del 2017 en els desordres públics i sobre l’impacte en el dret a la protesta | Consideren que tot quedarà en mans del Suprem i dels jutges

Participants en la votació de l’1-O increpen la policia Ferran Nadeu

Amb l’eliminació del delicte de sedició i la incorporació del de desordres públics agreujats, seria condemnable l’1-O? Dues respostes diferents han donat a aquesta pregunta el PSOE i Unides Podem, els encarregats de presentar en societat la reforma del Codi Penal pactada pel Govern i ERC. Mentre que els socialistes, per boca de dirigents com Patxi López o Salvador Illa, han defensat que no es despenalitzen els fets del 2017, Jaume Asens, en nom de Podem, considera que el referèndum de fa cinc anys no seria punible amb el canvi plantejat.

No només hi ha discrepància en la interpretació des de l’esfera política, també n’hi ha entre els juristes consultats, encara que si en una cosa tots coincideixen és que tot quedarà a mercè tant de la interpretació que faci el Tribunal Suprem a l’hora de revisar les condemnes dels indultats un cop el Congrés doni llum verda a la reforma com de la lectura que puguin fer els jutges de mobilitzacions futures d’una naturalesa similar.

La manifestació del 20 de setembre del 2017 davant la Conselleria d’Economia, l’ocupació dels col·legis prèvia a l’1-O i la mateixa jornada del referèndum van ser tres dels fets sobre els quals va pivotar la sentència que va condemnar els líders del procés. Per al catedràtic de Dret Processal Jordi Nieva-Fenoll, es va tractar de tres «mobilitzacions» i, per tant, no es pot «comprar el marc mental» que han de ser considerades desordres públics agreujats. En tot cas, apunta, en aquesta categoria podrien entrar protestes amb «actes de violència» que s’han donat moltes vegades després de victòries del Barça o, en el cas del procés, les que es van produir després de la sentència de l’1-O i en què hi va haver aldarulls i barricades.

Les protestes, en perill?

Sobre si el dret a protesta estarà encara més en perill amb la reforma com denuncien moviments socials, partits com Junts i la CUP o entitats com Òmnium Cultural i l’ANC, Nieva sosté que la proposta de canvi penal «recull que hi ha d’haver un clar risc per a les persones», cosa que, segons el seu parer, no va passar en cap dels episodis de la tardor del procés independentista.

L’advocada penalista Júlia Humet també entén que la majoria de conductes de la tardor del 2017 estaven «emmarcades en l’exercici dels drets fonamentals» i que els líders d’Òmnium i l’ANC, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, no haurien d’haver estat condemnats, mentre que en el cas dels membres del Govern que van impulsar el referèndum es podria haver estudiat l’aplicació de la desobediència.

Pedro Sánchez fa una crida a la concòrdia davant els canvis

Pedro Sánchez continua donant força a la reclamació d’ERC de reformar el delicte de malversació lligat als delictes de sedició. El president del Govern no va voler frenar un debat que les últimes hores està ofegant el Govern perquè suposarà més beneficis a Oriol Junqueras i a altres càrrecs del procés, condemnats o processats per aquest delicte, i podria fins i tot afavorir una revisió de condemnes per casos de corrupció. Ni tan sols això últim el va aturar.

El cap de l’executiu va insistir a «veure les esmenes» que presenten els grups parlamentaris i va evitar anar més enllà perquè encara no s’ha fet al Congrés la tramitació d’aquesta iniciativa. En tot cas, va recordar que el que pretén el Govern és millorar «la concòrdia entre catalans».

Compartir l'article

stats