Pujol s'empara en Mounier per defensar l'existència de drets col·lectius d'un país

Jordi Pujol va vincular ahir el pensament d'Emmanuel Mounier al dret d'un poble -Catalunya- "a poder fer tot allò que necessiti per procurar el progrés de les persones que formin part d'aquesta col·lectivitat". "I per tant, té dret a disposar d'aquells elements d'acció per afavorir el conjunt de la seva gent", va afegir. Per Pujol, això és "molt important actualment, quan se'ns pretén dir que no hi ha drets col·lectius, sinó només d'individuals, i això ens ho apliquen des de Rajoy al PSOE, des de La Razón a El País i també elements importants de la jerarquia eclesiàstica espanyola".

L'expresident de la Generalitat va participar ahir en la primera de les xerrades que componen el cicle Els polítics i el personalisme d'Emmanuel Mounier, que té lloc a la Casa de Cultura de Girona. Més de 200 persones, entre ells el bisbe de Girona, van deixar petita l'aula magna de la Casa de Cultura. Els altres dos conferenciants seran Gregorio Peces-Barba (18 de novembre) i Joan Rigol (25 de novembre).

Pujol, que es va confessar cristià, va admetre que per a un polític és difícil tenir la persona com a mesura de totes les coses com reivindicava Mounier però es va reconèixer seduït per aquest "gràcies a la seva filosofia per l'exigència, el compromís, la responsabilitat". L'expresident es va mostrar en tot moment partidari de posar "les persones" per davant de qualsevol ideologia.

No als partits confessionals

La xerrada va tenir elevat contingut religiós, filosòfic i fins i tot històric, però, Pujol no va deixar passar l'ocasió, després de ressaltar com s'identifica amb el pensament de Mounier, de recalcar que aquest "era contrari als partits polítics confessionals, als...demòcratacristians". "I bé, ara anava a parlar d'una cosa que no faré", va dir entre els somriures del públic, que esperava alguna referència -més clara?- a UDC.

Emmanuel Mounier (1905-1950), filòsof francès, és l'impulsor d'un corrent de pensament cristià anomenat personalisme. El personalisme, per a Mounier, no és un sistema filosòfic ni una idea política, sinó una manera de veure els problemes humans. Pretenia ser un alliberament d'aquelles dues "alienacions" que ell veia en l'existencialisme i en el marxisme.