Les infermeres alerten d’un increment de consultes de nens que miren pornografia

La pornografia està present en la nostra societat des de fa molt de temps i ha impactat molt en la manera de viure la sexualitat. Actualment, l’accés al contingut pornogràfic és molt més senzill que mai i això fa els infants tard o d’hora l’acabin consumint. De fet, els últims estudis mostren aquest increment, que no ha passat desapercebut en les consultes que les infermeres d’atenció primària ofereixen a escoles i instituts en el marc del programa Salut i Escola.

Una de les professionals del programa, Elisabet Ferré, ha admès en el Congrés que l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC) ha fet aquests dies a Girona, que cada vegada atenen més consultes i més complexes. «Els nens i nenes de primària (8 i 9 anys), per exemple, ja han vist pornografia. Tenim entorns complexos amb nens i joves amb problemes emocionals importants, de fet, hem observat un increment de consultes sobre benestar emocional especialment des de la pandèmia, i també un increment de les consultes de temàtica sexual».

En aquest sentit, un estudi recent (Joventut i pornografia en l’era digital. Consum, percepció i efectes de la fundació FAD Joventut) mostra com aproximadament el 70% dels joves d'entre 16 i 29 anys veu continguts pornogràfics diàriament o setmanalment. I fins a un 30% reconeix que la pornografia condiciona les seves pràctiques sexuals.

«Aquest accés gratuït a pornografia perjudica els adolescents, és imprescindible oferir-los entorns on els professionals puguem mostrar-los eines i habilitats per desenvolupar-se com joves responsables i lliures de violència» matisa Ferré.

Més temps a les escoles

Degut a l’increment de complexitat i demanda, les professionals demanen al Govern de la Generalitat poder dedicar més hores a l’atenció dels adolescents i joves escolars i alerten que falten professionals que puguin dedicar-se al programa.

Avui, pràcticament totes les escoles i instituts de secundària compten amb una infermera del programa. Ferré reconeix que el problema és que ara només dediquen dues hores i mitja a la setmana a la Consulta Oberta (consulta d’atenció als escolars) i a més, «no sempre es tanca l’agenda i/o es cobreix amb una altra professional l’atenció a la nostra quota de pacients». D’aquesta manera, reivindiquen «el reconeixement i alliberament per tal que hi hagi la figura de la infermera escolar en un horari més ampli, més enllà de la Consulta Oberta».

«Tot plegat, fa difícil fer aquesta feina amb condicions, donat que sovint les consultes dels joves impliquen gestions i feina més enllà de l’atenció puntual de la Consulta Oberta» explica Ferré. En conclusió, demanen dedicar més hores a les escoles i que s’alliberin les seves agendes als centres d’atenció primària.

La Consulta Oberta a les escoles permet arribar més fàcilment als joves i adolescents. Es tracta de consultes on preval l’anonimat i molts joves s’apunten a la consulta amb pseudònim. «Hem comprovat que els alumnes prefereixen parlar dels seus problemes més complexos amb els professionals de la salut, per davant del professorat o les tutores» explica Ferré. «Hi ha factors de risc o precipitants del malestar emocional, sobre els que es pot actuar i és fonamental garantir espais on els joves puguin expressar les seves emocions i malestars i ser acompanyats per una professional», conclou.