Les 26 cares del paisatge dels municipis gironins

El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, ha aprovat definitivament el Catàleg del paisatge de les comarques gironines. El document és un instrument previst a la Llei del paisatge de Catalunya que serveix per inventariar i analitzar tots els valors paisatgístics de la zona i per proposar aquells objectius de qualitat paisatgística que la planificació territorial i la resta de polítiques sectorials hauran de prendre en consideració. El catàleg posa de manifest que la província és una terra de contrastos. El paisatge d'aquestes comarques el conformen 10 trets principals: els penya-segats del litoral; les valls; el mosaic agroforestal; les masies i construccions rurals; els paravents; els patrons d'assentaments i nuclis de població singulars; els fons escènics; les infraestructures, i la urbanització de la façana litoral. El catàleg divideix l'àrea en 26 unitats de paisatge, definides segons el creuament de dades sobre la morfologia del territori (relleu, hidrologia, pendents) amb d'altres de caràcter social o cultural (usos del sòl, elements identitaris) i els resultats de la consulta ciutadana. Cadascuna d'aquestes unitats té una extensió mitjana de 214 km2. Les 26 unitat definides al document són: Alta Garrotxa, Ardenya-Cadiretes, Els Aspres, Alt Ter, Cabrerès-Puigsacalm, Cap de Creus, Costa Brava, Baixa Tordera, Empordanet-Baix Ter, Estany de Banyoles, Garrotxa d'Empordà, Les Gavarres, Guilleries, Serra de Marina, Montseny, Pla de Girona, Plana de l'Empordà, Plana de la Selva, Rocacorba, Salines-l'Albera: inclou les serres de les Salines i l'Albera, Terraprims, Vall de Camprodon, Valls d'Olot, Valls del Freser, Baix Montseny i Capçaleres del Llobregat. Els usos del sòl predominants són el forestal (71% de la superfície) i l'agrícola (24%). Tot i això, l'evolució recent apunta a un creixement de les àrees forestals i dels espais urbanitzats, i una reducció dels conreus.