Ryanair no pot cobrar 40 ? a qui no porti de casa la targeta d'embarcament

El Jutjat Mercantil número 1 de Barcelona ha dictat una sentència pionera que declara nul·la per abusiva la clàusula de Ryanair per la qual obliga els passatgers a fer la facturació en línia i imprimir la targeta d'embarcament per evitar pagar 40 euros per la seva emissió a l'aeroport. La sentència pot ser recorreguda davant tribunals europeus -i segurament ho serà-, però de moment, ja a partir d'ara ningú no impedirà a qualsevol viatger que es trobi en la mateixa situació, a presentar una denúncia en un jutjat esgrimint aquesta resolució. I amb molta probabilitat la denúncia serà acceptada. La sentència inclou altres punts no menys importants, com l'obligació d'una companyia aèria a fer-se càrrec de totes les despeses del viatger si el vol s'endarrerreix o s'anul·la, encara que sigui per causes de força major. És a dir, encara que hi hagi nevades, núvols de cendra o vaga de cotroladors, Ryanair i totes les companyies tenen unes obligacions contractuals que no poden defugir.

"Declaro abusiva i, per tant, nul·la, la clàusula contractual consistent en l'obligació que la companyia aèria Ryanair imposa al passatger de ser aquest qui porti impresa la targeta d'embarcament per poder viatjar, sota pena de tenir una penalització de 40 euros", diu la sentència dictada el passat 22 de desembre.

La jutge Bárbara María Córdoba conclou que Ryanair està sotmesa a les lleis generals internacionals, europees i nacionals de navegació aèria i que totes obliguen les companyies a expedir un bitllet per al passatger. Una obligació que de manera "innegable recau sobre el transportista". La sentència destaca que així ho estableix l'article 3 del Conveni de Mont-real de 1999, el Reglament 261/2004 del Parlament Europeu i del Consell d'11 de febrer del 2004 pel que s'estableixen les normes comuns sobre compensació i assistència a passatgers en cas de denegació d'embarcament, i la llei espanyola de navegació aèria de 1960.

La sentència estima parcialment la demanda presentada per l'advocat i responsable del web Retrasos.net, Dan Miró, que va ser penalitzat per la impressió d'una targeta d'embarcament d'un vol Girona-l'Alguer (Itàlia). Retrasos.net es dedica precisament a resoldre conflictes que els viatgers es troben amb les companyies aèries, de manera que Ryanair va anar a ensopegar un mal passatger per cobrar-li els 40 euros.

Segons va reconèixer Miró, la sentència no és ferma, i per tant no obliga Ryanair a deixar d'aplicar aquesta clàusula, però s'espera que el conflicte acabi davant del Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea (TSJUE). Tot i això, els passatgers espanyols compten així amb la primera resolució judicial a la qual acollir-se per demanar la la devolució dels 40 euros per la impressió de la targeta.

Ryanair al·legava que ja compleix amb la seva obligació al remetre via pdf al passatger la targeta d'embarcament perquè la imoprimeixi, i recordava a la jutgesa que es tracta d'una companyia low cost. Però la jutgessa posa els punts sobre les i: recorda que les low cost estan subjectes exactament a la mateixa normativa que la resta de companyies, i que no pot cobrar cap taxa ni penalització per complir amb unes obligacions que són únicament seves.

Pagar transport i àpats

Però la sentència va molt més enllà de la clàusula de la targeta d'embarcament. De fet, es pot considerar com tot un missil en la línia de flotació de la companyia irlandesa, ja que invalida diverses de les pràctiques que habitualment dur a terme.

Va més enllà perquè Dan Miró no es va conformar amb denunciar aquesta clàusula, sinó que va exigir compensacions econòmiques per despeses de manutenció, allotjament i desplaçaments, a causa del retard en el vol de tornada Alger-Girona pel núvol de cendra del volcà islandès que va afectar tot l'espai aeri europeu.

Ryanair va oferir a Dan Miró i els seus dos acompanyants -precisament un magistrat del Tribunal Suprem i un directiu d'una companyia aèria- la possibilitat de canviar el bitllet per un del vol Alger Madrid, que havia de sortir dues hores més tard (al final van ser quatre i mitja) i ho van acceptar.

Com que en arribar a Madrid no hi havia vol cap a Girona, Miró va optar per fer nit en un hotel de Madrid i l'endemà agafar l'AVE cap a Girona, en comprovar que era la forma mé sràpida d'arribar-hi.

Doncs, bé, el jutjat estima que Ryanair, com a companyia contractant, té l'obligació de prestar al passatger tota l'assistència necessària, i en això inclou menjar, refrescs (sic), alotjament en hotel quan sigui necessari i assumir les despeses de desplaçament. Tant si el retard ha sigut per motius de força major -com era el cas- com si no. Per tant, ha de pagar a Miró 131, 65 euros que inclouen els àpats preceptius i la nit d'hotel a Madrid.

No només això, sinó que li ha de pagar també els 113,90 euros que li va costar el bitllet de l'AVE Madrid-Girona, malgrat que li havia ofert un bitllet d'avió per fer el mateix recorregut. Estima la sentència que no n'hi ha prou amb oferir una alternativa sinó que aquesta ha de ser "en condicions comparable si el más ràpidament possible". Si el viatger -Miró en aquest cas- troba una opció més ràpida que la que li han ofert, la pot agafar i passar la factura a la companyia, Ryanair en aquest cas.

En total, Ryanair haurà de pagar a l'advocat gironí 285,55 euros. Però el més important, destaca el mateix Miró, és que els passatgers tenen una sentència que reforça els seus drets.