SIMULACRE I REALITAT (sanitària)

Què passa ?" es preguntaven el vianants, en veure com el passat divendres, a mig matí, personal sanitari i pacients, sortíem a tota pastilla, més o menys organitzadament, de les dependències del CAP 1 de Blanes. -Hi ha un incendi, va dir algú. -Deu ser una aplicació dràstica de les retallades: cremen directament alguns ambulatoris, sobretot en aquelles poblacions on n'hi ha dos, i així s'estalviaran el seu manteniment- va ironitzar un altre. Finalment tot va acabar en un petitíssim ensurt. Es tractava d'un simulacre. Un simulacre que totes les empreses i centres públics estan obligats a realitzar dins els seus plans de seguretat, per assajar una evacuació, en cas d'emergència. Un simulacre que amb més o menys resignació va obligar a baixar per les escales alguns nens de pit i els seus cotxets, un parell de malalts amb la cama enguixada i algun avi absolutament limitat per la seva artrosi o la seva insuficiència cardíaca.

- Què passa amb al CAP 2, el tanquen? Aquesta és l'altra pregunta que els blanencs es fan des de fa unes setmanes. Han sentit campanes, però, no saben ben bé de què va la cosa. I la cosa, en aquests cas, no es tractarà de cap simulacre sinó una lamentable realitat: d'aquí a pocs dies tanquen el servei d'urgències nocturnes del CAP 2 . I també ho faran el del CAP de Lloret, i el de Tossa, i el de Malgrat. Així, el ciutadans de la Selva Marítima i el Maresme Nord : uns 150.000 habitants a l'hivern (pel cap baix) que es converteixen en 250.000 (pel cap baix) en alguns moments de l'estiu, només podrà acudir a l'hospital Sant Jaume de Calella, al Comarcal La Selva de Blanes o al CAP de Pineda, quan tinguin un trasbals de salut durant la nit.

Les estadístiques i el llarg temps d'espera que habitualment cal fer a les sales d'urgències dels hospitals comarcals esmentats fan pensar que es tracta d'una mesura excessiva. Una mesura que pot acabar col·lapsant aquests serveis, i que s'oposa absolutament a la consigna promoguda aquests darrers anys de que els pacients acudeixin als CAP i no als serveis d'urgències dels hospitals, si no és estrictament necessari, per no saturar-los. Viure per veure!