Recuperar pastures per evitar incendis

"Només amb el 5% del que es gasta en l'extinció d'incendis i el que provoquen serviria per recuperar la ramaderia extensiva que hi havia a la zona fa 50 anys". Així ho va explicar ahir el biòleg i exdirector del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà, Jordi Sargatal, a la taula rodona sobre Gestió dels Boscos Empordanesos celebrada a Can Laporta a La Jonquera, en el marc de les III Jornades "L'Empordà, el paisatge com a actiu econòmic". Aquesta, juntament amb la necessitat de netejar i actuar en els espais forestals especialments els de pi blanc, són algunes de les propostes que van sorgir a l'acte, on el foc que va arrasar 13.000 hectàrees a finals de juliol a la comarca va estar molt present.

Amb la presència del Gerent del Consorci de les Gavarres, Oriol Armet; el tècnic forestal de la Cooperativa Foresterra, Xavier Laporta; el director general de Desenvolupament Rural de la Generalitat, Jordi Sala; el director del setmanari Empordà, Santi Coll i Jordi Sargatal, els assistents van reflexionar sobre les mesures que cal emprendre per gestionar els boscos i prevenir incendis. El representant del Govern català va manifestar, igual que la resta dels ponents, que els boscos havien canviat molt en els darrers 50 anys. "Abans generaven riquesa, però amb el despoblament rural i la tecnificació de l'espai agrari es van començar a abandonar", va explicar.

En aquest sentit, va dir que aleshores van començar a aparèixer també urbanitzacions, "en alguns casos il·legals", que a la vegada van fer néixer moviments ecologistes. "Això va propiciar que es comencés a protegir tot. En alguns casos era necessari, però en altres es va fer en excés, per la pressió social. Aquesta situació ha donat massa poder a l'administració i, en molts casos, la gent que coneixia com gestionar aquests espais va quedar fora de les decisions", va insistir.

Amb tot, Sala va manifestar que s'està treballant per aconseguir fons de la Unió Europea per a la gestió forestal i també per aconseguir reintroduir-hi activitats típiques com són les pastures. "A Europa no entenen gaire que es vulguin pastures als boscos, ells ho conceben als prats, i estem buscant escletxes que ens ajudin a convence'ls", va dir. En la necessitat d'aquesta reintroducció va insistir especialment Sargatal, que va argumentar que cal que els boscos siguin gestionats.

"Cada any s'hi genera combustible i si no es gestiona, ho gestiona el foc", va dir. En aquest sentit, va defensar que es fomentin els ramats ja existents amb alguns tipus de bonificacions i que se'n creïn de nous. "Abans era impensable que el foc entrés en un poble perquè els animals netejaven l'espai", va dir. D'altra banda, el biòleg va reflexionar sobre els boscos de pins blancs. Un autèntic polvorí, al seu entendre. "L'abandó rural ha provocat que els boscos s'hagin anat poblant de pins, amb el temps hi surten sureres i roures -molt resistents als focs- que els acaben apartant, sempre que abans no ho cremi tot un incendi", va insistir.

Per això, va dir que cal canviar aquest tipus de paisatge. I apostar per la biomassa. També Xavier Laporta es va mostrar crític en aquest sentit. El tècnic forestal va assegurar que part de la zona de pineda que es va cremar no ha tingut gestió forestal des que es va abandonar fa anys. "No s'ha gestionat des de llavors", va dir. "L'espai té qualitats per ser gestionat per biomassa i en canvi mai pensem en els incendis fins que passa", va dir. En aquest sentit, va defensar iniciatives com les de CAT de ?Vilajuïga, que ha obert un restaurant de "Cuina de Tallafocs" que busca rendibilitzar els productes que es produeixen a la zona, com ara la vaca de l'Albera, per fer que "gestionar els boscos sigui també productiu". Oriol Amat, que va mostrar l'experiència de gestió al Consorci de les Gavarres, també va defensar que cal unió entre tots els agents per gestionar els espais forestals i que, alhora, cal aconseguir rendiment per fer que els espais protegits també generin beneficis des d'una perspectiva econòmica.