Els joves han d'invertir dos terços del sou en l'habitatge

Els joves gironins han d'invertir un terç del seu sou si volen adquirir un habitatge. Malgrat que la situació ha millorat respecte a altres anys per als que tenen un salari, el percentatge de joves que s'ha emancipat s'ha anat reduint en augmentar també el nombre de persones a l'atur.

L'informe trimestral del Consell de la Juventut d'Espanya recull dades de Girona i posa de relleu que el mercat d'habitatge a Catalunya, tant de compra com de lloguer, és força inaccessible per a la població jove de menys de 30 anys. Una persona jove assalariada hauria de gairebé doblar el seu sou respecte al que realment percep per poder accedir a la compra d'un habitatge lliure sense superar el nivell màxim d'endeutament tolerable, equivalent al 30% dels ingressos disponibles.

En el cas d'una llar jove a Girona per accedir a la compra d'habitatge sense superar aquest llindar tolerable, hauria de veure incrementat en un 25, 57% els seus ingressos. Les comarques gironines es troben millor que la mitjana catalana, que hauria d'augmentar fins a un 40% els seus ingressos per no sobreendeutar-se.

Malgrat que la xifra de persones joves emancipades entre 16 i 29 anys ha disminuït un 8,37% en l'últim any, la població jove a Catalunya registra una taxa d'emancipació residencial superior a la del conjunt d'Espanya.

Segon l'informe, a inicis del 2013, el 25,4% de la població jove de 16 a 29 anys a Catalunya ha aconseguit establir-se en un habitatge diferent de la de la seva llar d'origen, cosa que constitueix una de les taxes d'emancipació domiciliària més elevades d'Espanya. El mateix ocorre amb l'autonomia residencial de la població de 30 a 34 anys.

En contrast amb la relativa estabilitat de les xifres d'emancipació residencial de la població de 30 a 34 anys, cada vegada són menys les persones joves de 16 a 29 anys que han aconseguit establir-se en un habitatge independent. Es tracta d'un procés que va arrencar a mitjan 2009 i que a començaments de 2013 ha anat accentuant-se. "Així doncs, i malgrat no comptar amb referències directes i sòlides sobre això, pot aventurar-se que l'edat d'abandonament de la llar familiar s'ha endarrerit de manera sostinguda els últims cinc anys i que, a la vegada, la fragilitat dels projectes residencials dels i les joves s'ha multiplicat".

En l'actualitat, la població jove a Catalunya es troba polaritzada entre aquelles persones inserides al mercat laboral que, malgrat la precarització dels treballs, tenen una capacitat adquisitiva superior a la mitjana de les altres comunitats autònomes, i aquelles persones joves el nivell d'ingressos del qual és mínim o nul, ja que la seva situació dins del mercat laboral és més vulnerable o directament inexistent. Les possibilitats d'emancipació residencial, donada la intensa exclusió del mercat immobiliari, sol són mínimament favorables per als joves millor posicionats al mercat laboral.

Pel que fa a la capacitat adquisitiva de les persones joves menors de 30 anys a Catalunya, existeixen dos col·lectius clarament diferenciats: les persones joves que no perceben cap salari, el 61,5% del total, i les persones joves assalariades, la capacitat adquisitiva de les quals és la tercera més gran d'Espanya. La situació de les llars joves també presenta dues polaritats: aquelles llars amb ingressos, i aquells que no tenen en l'actualitat a cap persona ocupada, gairebé dues de cada deu de les llars joves existents.