Les mares de pacients afectats amb trastorns alimentaris senten més sentiment de culpa, ràbia i por que els pares, segons una enquesta elaborada dins dels treballs Anorèxia i Família de la Taula de Diàleg per a la prevenció dels Trastorns de la Conducta Alimentària (TCA).
Per estudiar el rol de la família cuidadora, s'ha dut a terme una enquesta a familiars malalts amb trastorns alimentaris que analitza les motivacions i estat emocional per una banda, i les actituds, funcionament i capacitat de regulació emocional per l'altra. L'estudi ha comptat amb la col·laboració de tretze hospitals públics, entre ells la Xarxa de Salut Mental de les Comarques Gironines, i centres de tractaments provats d'arreu de Catalunya i ha estat coordinat per l'hospital universitari de Bellvitge i l'hospital Clínic.
Una de les principals conclusions de l'estudi apunta que les mares manifesten més sentiments negatius, com la por, la ràbia, la culpa i la tristesa, que els pares, «una sobre-reacció motivada per la major implicació en la malaltia».
Segons la directora de l'Associació contra la Anorèxia i la Bulímia (ACAB), Sara Bujalance, «són reaccions naturals però no són útils per fer un acompanyament aconsellable al pacient».
En aquest sentit, el doctor Fernando Fernàndez-Aranda, coordinador de l'estudi, aconsella als pares i mares «prendre distància de la malaltia, deixar-se assessorar pels professionals, compartir rols i no assumir un paper controlador sinó d'acompanyament del seu fill o filla malalt».
Per contra, segons l'enquesta, en relació als sentiments i emocions positives com la tranquil·litat, l'orgull cap al seu fill o filla malalt, la satisfacció o l'esperança en la seva recuperació, es donen de igual manera entre els pares i les mares.
Tot i així, el sentiment més fort entre els familiars cuidadors de pacients amb Trastorn de la Conducta Alimentària és l'esperança, seguit de l'orgull pel fill o filla malalt. En canvi, la indiferència cap a la malaltia i el pacient gairebé és inexistent.
Així mateix, als resultats s'aprecien certes diferències emocionals entre els familiars en funció de la malaltia del pacient: els pares i mares amb fills bulímics tenen més esperança i tranquil·litat, que els qui tenen fills amb anorèxia. Curiosament, els cuidadors de pacients amb altres tipus de trastorn alimentari són els que manifesten menys esperança i tranquil·litat.
Pel que fa al nivell d'informació, els familiars enquestats manifesten un alt grau de satisfacció (un 3,9/5 de mitjana) en relació a la informació que estan rebent per part dels professionals de centre de tractament: les mares la puntuen amb 3,97 i els pares amb un 3,78.
El grau de satisfacció de l'atenció global del centre de tractament és encara major (un 4,24/5 de mitjana), sense diferències rellevants de valoració entre pares i mares.
L'enquesta pregunta sobre el grau d'implicació dels cuidadors en el tractament, que se situa de mitjana en el 2,57/5, amb major implicació de les mares (2,68) en relació als pares (2,4). Per tipus de trastorn, els pares i mares amb pacients anorèxics són els més implicats (2,81/5), seguit dels qui tenen fills bulímics (2,4/5) i dels qui tenen fills amb altres tipus de trastorn (2,3/5).
Pel que fa a l'estudi de les motivacions, estat emocional dels cuidadors i del grau d'informació i atenció que estan rebent, la mostra analitzada ha estat de 281 familiars -21 gironins- cuidadors d'un total de 216 pacients amb trastorns alimentaris.
Els malalts de l'enquesta són en un 94,4% noies i en un 5,6% nois amb una edat mitjana de 18,9 anys, que van iniciar el trastorn als 15,4 anys de mitjana. Per tipus de trastorn, el 56% tenen anorèxia nerviosa, el 9,3% bulímia nerviosa, el 3,7% trastorn per afartament i el 31% (TCA no especificat).
Estudi pioner
Actualment hi ha pocs estudis que analitzin les carregues emocionals que generen els trastorns alimentaris en els familiars. Per pal·liar aquesta mancança, l'estudi implementa un test pioner en la matèria.
Així, Catalunya ha estat la primera regió en aplicar el test The Caregiver Skills Questionnaire (CASK), creat per la doctora britànica Janet Treasure, que permet disposar d'evidències empíriques sobre les actituds, l'estrès emocional i les estratègiques per afrontar els trastorns alimentaris, que afecten uns 28.000 joves i adolescents a Catalunya.
