Ansietat per no poder controlar una nota

a selectivitat, tres dies d'exàmens ineludibles per accedir a la universitat, pot ser motiu d'ansietat i de consulta psicològica per a un perfil d'alumne «exigent, perfeccionista, controlador, que ho basa tot en un resultat» i ara no pot estar segur d'aconseguir la nota que necessita per entrar al grau que desitja estudiar. Així ho veu a la seva consulta el psicòleg clínic infantojuvenil Jordi Barris, qui especifica que, normalment, les crisis afecten bons estudiants que s'han fixat unes expectatives altes.

Els dies clau per a l'alumnat que acaba el batxillerat -a més del de cicles formatius de grau superior que vol pujar la nota d'accés a la universitat- són dimecres, dijous i divendres vinents. Catalunya, al costat de Galícia, serà l'última comunitat autònoma que enllestirà la selectivitat; un dia més tard de l'habitual perquè el dilluns de la segona Pasqua és festiu a llocs com Barcelona. Arran de polèmiques obertes allà on les proves s'han fet la primera setmana de juny, s'ha activat una petició per unificar dates a tot l'Estat.

Després que Història de la Filosofia va passar de matèria obligatòria a optativa el 2018, enguany no hi ha grans novetats. El que mai ha canviat són els nervis, l'estrès i la càrrega que afecten els estudiants -tot i excepcions- que han d'afrontar la selectivitat. En bona part, apunta el psicòleg Jordi Barris, «per la pressió que moltes vegades es posa als estudiants a Batxillerat».

D'acord amb l'experiència professional, Barris afirma que les consultes psicològiques relacionades amb la proximitat d'aquests exàmens són habituals, sobretot indirectes i entre alumnat de l'últim curs de Batxillerat que se sent superat per «l'exigència de la nota». El més freqüent, explica, són noies i nois que han obtingut bones qualificacions fins a quart d'ESO i primer de Batxillerat, «però a segon se'ls dispara l'ansietat perquè no poden assegurar que aconseguiran just la nota que necessiten per entrar a la carrera universitària que volen». Les consultes motivades per aquest fet, afegeix, solen produir-se el primer trimestre del curs o pels volts de Nadal, «quan veuen que es juguen la nota i no tenen el control».

Davant d'aquestes situacions, el psicòleg recomana aconseguir que els joves s'adonin que «si es plantegen estudiar un grau que requereix una nota alta és perquè són bons estudiants, amb moltes possibilitats» i que, per tant, «han de continuar fent el que han fet sempre». Barris remarca que cal treballar mecanismes de control -i aprendre a «relativitzar el control», aclareix-, perquè si bé «el resultat no el poden controlar, allò que poden fer i el que saben que són, sí que ho poden controlar». Un altre recurs útil, afegeix, és fer-los veure que «ningú està predestinat a 'ser' cap professió, hi ha altres opcions de vida».

A l'hora d'encarar els exàmens, adverteix que un estudi massa exhaustiu els dies previs «pot saturar, cansar i arribar a bloquejar». Per contra, aconsella «coherència i normalitat, repassar»; i remarca la importància dels mecanismes de desconnexió i de distracció per evitar saturar-se.