27 de desembre de 2019
27.12.2019
Diari de Girona

Identifiquen per primera vegada trenta molins d'aigua antics a la Vall d'en Bas

Una investigació que s'ha allargat tres anys ha descobert instal·lacions del segle XVIII i algunes del XIII i el XIV repartides pels 90 quilòmetres quadrats del municipi Es converteix en la població gironina amb la major concentració d'aquest patrimoni

26.12.2019 | 23:23
D'esquerra a dreta, Jesús Gutiérrez, Laura Canalias i Miquel Vila, davant la bassa del molí.

Un equip d'investigadors ha inventariat per primer cop els molins d'aigua que encara es conserven a la Vall d'en Bas, molt lligats al patrimoni de l'aigua i a les activitats agrícoles. Després de tres anys de feina, n'han identificat trenta repartits en els 90 quilòmetres quadrats que té el municipi, convertint-se així en el poble gironí amb una major concentració d'aquestes estructures.

La majoria són del segle XVIII, si bé també n'hi ha alguns del XIII i XIV. Es tracta d'un patrimoni «en risc» de desaparició, segons els investigadors, perquè només en queden tres que funcionin i la resta estan en ruïnes o en mal estat. L'estudi es publicarà l'any vinent i el consistori es planteja altres fórmules de difusió, com ara rutes.

«Ha sigut una sorpresa perquè no ens esperàvem descobrir trenta molins d'aigua a la Vall d'en Bas, pensàvem que n'hi hauria una dotzena», admet un dels impulsors de l'estudi, Jesús Gutiérrez, que és historiador i expresident del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. L'equip es completa amb Xevi Solà, Xevi Collell, Arnau Brissa, Jaume Borràs i Joan Pujolriu, amb la implicació de Can Trona –Ajuntament de la Vall d'en Bas–, el GECA, l'Arxiu Comarcal de la Garrotxa i el suport de l'Institut Ramon Muntaner.

La investigació va començar fa tres anys amb l'objectiu d'inventariar per primer cop tots els elements del patrimoni hidràulic local, des de molins d'aigua, turbines, ariets, ponts i basses entre d'altres. Una informació molt rellevant per conèixer millor l'evolució de la societat i els processos productius, així com l'explotació de l'aigua i els seus usos. Gràcies a aquest inventari, s'ha descobert que el municipi té una gran concentració de molins d'aigua.

Els molins d'aigua són el testimoni d'una de les valls agrícoles «més riques» i amb unes condicions idònies per tenir molins. Gutiérrez destaca que la vall està envoltada de muntanyes amb molts desnivells i moltes rieres i torrents; els molins es construïen a prop de l'aigua i en cases pairals, i s'usaven per fer pinsos per al bestiar i farines per consum propi.

A partir del segle XX, però, van entrar en declivi. «Els aiguats del 1920 i 1940 van fer-ne desaparèixer alguns, que van quedar completament destruïts; la crisi dels 60, l'abandonament dels camps, l'aparició de l'electricitat i les farineres en pobles veïns» van deixar els molins tradicionals «obsolets», per l'esforç i els mitjans que calien per fer-los funcionar –detalla l'historiador.


Moldre en un molí de fa 300 anys

La majoria dels molins inventariats estan en ruïnes o en mal estat de conservació. Només n'hi ha tres que encara funcionen, com el Molí del Perer a Hostalets d'en Bas. El seu propietari, en Miquel Vila, és la tercera generació de la família que hi viu. Els seus avis van ser-ne masovers i després el van comprar. «És dels voltants del 1700, quan va néixer el poble», explica amb orgull. Ara hi viu amb la seva dona i filla i està fent tot el possible per mantenir-lo en marxa. Bona part de les peces són originals, si bé s'han hagut de fer canvis com les turbines de fusta per unes de ferro. Actualment, però, només s'usa per moldre la farina de blat de moro i de fajol a l'hivern. Explica que el cereal molt amb el molí té un gust diferent i que «molts veïns ja s'ho esperen i li porten amb sacs perquè els faci (la farina) del farro, el plat tradicional d'aquí».

Al marge de tenir el molí en molt bon estat, també destaca la bassa a tocar de la casa que recull l'aigua de la riera Pibernat amb una canalització. Fa uns 200 mentres quadrats i permet una caiguda d'aigua de 4 metres des de la caixa i 2 més a dins la turbina. La falta de pluges dels últims anys, però, fa que estigui gairebé buida i això no ajuda a fer anar el molí.

Mantenir un molí de fa tres segles no és fàcil. Fa quatre anys va rebre una notificació de l'ACA que els informava de l'obligació de pagar un cànon per tenir un molí d'ús industrial, amb un cost anual d'entre 300 i 400 euros. «No entenc com es pot considerar ús industrial», lamenta Vila. Malgrat tot, està decidit en mantenir-lo i no descarta obrir-lo al públic.

Des de l'Ajuntament de la Vall d'en Bas també s'aposta per donar a conèixer aquest patrimoni i per això estudien com fer difusió de l'estudi. «S'ha fet un treball enorme, s'han detectat molins que ni coneixia la gent del poble i ara toca explicar aquest patrimoni excepcional», subratlla la tècnica de Cultura, Laura Canalias. A banda de la publicació del llibre, també es plantegen altres iniciatives com fer una ruta de molins i la recerca de fons europeus per preservar aquest patrimoni.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit