El Tribunal Suprem ha ratificat la condemna de 14 anys de presó a un avi per un delicte d'agressió sexual continuada a la seva neta de 9 anys, en descartar que la noia denunciés els fets set anys després induïda per la mare i la seva animadversió cap al seu exmarit.
Els fets van passar l'any 2006 a la localitat selvatana de Riells i Viabrea i la condemna imposada el 2018 per l'Audiència Provincial de Girona esdevé ferma amb la sentència dictada el 26 de maig passat per l'alt tribunal.
Segons el relat provat dels fets, l'estiu de 2006 l'avi patern -que llavors tenia 66 anys- solia anar a casa del seu fill i la seva llavors jove i, en almenys cinc ocasions, va pujar a l'habitació on la neta jugava i la va agredir sexualment. Li tapava la boca si plorava, l'agafava i advertia que si explicava el que feien no la creurien, la ingressarien en un reformatori i els seus pares se separarien, paraules que van fer efecte fins que l'octubre del 2013, després del divorci, va denunciar davant els Mossos d'Esquadra acompanyada de la seva mare.
En el seu recurs davant el Suprem, la defensa de l'avi va esgrimir resolucions judicials que no van ser acceptades com a prova i que, al seu parer, mostraven l'animadversió de la mare cap al pare, però l'alt tribunal recorda que perquè es considerin vulnerats els seus drets la prova rebutjada ha de tenir capacitat d'alterar el resultat de la resolució final. En aquest cas, apunta, dels documents aportats no pot deduir-se la falta de versemblança del testimoni de la víctima, ja que només acrediten les males relacions entre els progenitors.
La prova de càrrec va ser el testimoni de la neta, cosa habitual en els delictes contra la llibertat sexual, i l'avi va argumentar que s'havia vulnerat el seu dret a la presumpció d'innocència, però el Suprem afirma que l'Audiència de Girona va valorar la prova de forma suficient i racional. Va descartar qualsevol mòbil fals en el relat de la víctima i va explicar que si va explicar els fets després de la separació va ser perquè el seu pare va anar a viure amb l'avi i ella havia de complir el règim de visites en aquella casa. No volia que es repetissin els fets ni que li passés res al seu germà petit, un comportament que la Sala veu «racional i lògic».
Indemnització de 15.000 euros
El Suprem recorda que qualsevol acte sexual amb un menor de 13 anys es considera delicte d'abús sexual; es pressuposa la manca de consentiment en estimar-se que «la immaduresa psíquica dels menors els impedeix la llibertat de decisió necessària». Per qualificar els fets d'agressió sexual s'exigeix acreditar força o intimidació, circumstàncies que, destaquen els magistrats, s'aprecien en aquest cas.
L'avi va ser condemnat a pagar una indemnització de 15.000 euros, una quantitat que va titllar «d'arbitrària i desproporcionada», perquè no es podia acreditar que l'estrès i l'ansietat de la noia no fossin conseqüència del divorci dels pares. També ho rebutja el Suprem, que indica que no cal que el dany moral es tradueixi en alteracions patològiques o psicològiques concretes. Aquest concepte acull «el preu del dolor, és a dir, el sofriment, l'amargor i la tristesa que el delicte pot originar».
