Interior ha autoritzat en els últims tres anys 343 càmeres de vigilància en 38 municipis

Les càmeres de videovigilància s´han convertit en un element quotidià en carrers i carreteres de les comarques gironines. Aquest «Gran Germà» en els últims anys ha experimentat un creixement exponencial i cada cop hi ha més municipis videovigilats.

El Departament d´Interior ha autoritzat en els últims tres anys la instal·lació de 343 sistemes de videovigilància fixos en 38 municipis gironins.

D´aquests aparells n´hi ha en molts punts de la demarcació, però sobretot estan repartits en les capitals de comarca, les poblacions grans, municipis de la Costa Brava i, per exemple, la vila fronterera de la Jonquera. També han instal·lat càmeres la major part dels municipis de la província que compten amb un cos de Policia Local, destaca el director dels Serveis Territorials d´Interior, Albert Ballesta, que defensa l´ús d´aquesta tecnologia i que ajuda a la resolució de delictes, a prevenir-ne i, també, acaben tenint un efecte dissuasiu.

Platja d´Aro va ser el primer municipi gironí que va optar per la videovigilància i l´any 2014 ja en tenia de lectura de matrícules i d´ambient a la via pública. En té més d´una trentena repartides per diferents punts del municipi i, segons Ballesta, és una de les poblacions de Girona que compten amb més aparells. En més d´una ocasió la Policia Local de Castell-Platja d´Aro n´ha elogiat la tecnologia però, sobretot, destaquen que darrere de les càmeres hi ha una feina dels agents, ja que les «alimenten» a partir de les dades delinqüencials i també de l´observació i patrullatge. Aquesta és la tasca que tenen les policies locals si volen fer un bon ús de la tecnologia de la videovigilància.

Les primers càmeres que es van instal·lar a la província són el resultat de l´alarma que van generar una sèrie d´assalts violents entre els anys 2010 i 2012. Arran dels casos, molts ajuntaments van veure la necessitat i la urgència de tenir més vigilància als seus carrers i alguns d´ells va decidir optar per col·locar càmeres.

A les comarques de Girona els aparells cal que siguin autoritzats per la Direcció General d´Administració de Seguretat del Departament d´Interior i, abans, cal un informe favorable de la Comissió de Control dels Dispositius de Videovigilància de Catalunya.

Durant els últims tres anys, segons les dades facilitades pel Departament d´Interior, s´han autoritzat 343 sistemes de videovigilància. És una xifra que, segons Albert Ballesta, pot ser destacable però ressalta que Girona compta amb «una estructura urbanística que hi ajuda». El director d´Interior recorda que la província compta amb moltes urbanitzacions, sobretot a la costa, i en aquestes zones són «una eina útil», ja que no pot haver-hi un policia a tot arreu. Això fa que els municipis d´aquestes àrees demanin a Interior col·locar-ne, com ha fet recentment Calonge, diu el director dels Servei Territorials d´Interior de la Generalitat a Girona.

El Departament d´Interior ha començat una prova pilot que permetrà que municipis sense policia local puguin tenir càmeres de vigilància i que aquestes siguin controlades pels Mossos d´Esquadra. En aquesta primera fase de prova hi participen nou municipis de la Garrotxa, Sant Julià de Ramis i els quatre que conformen la Vall de Llémena, com per exemple Sant Gregori.

El director dels Serveis Territorials d´Interior a Girona, Albert Ballesta, destaca que la prova pilot és una demanda del territori i que des del 2015 que s´hi treballa. La seva implantació ha començat enguany perquè s´ha retardat, apunta, arran de la pandèmia. Però a partir d´ara els passos considera que seran ja molt més ràpids. De fet, segons Ballesta, Sant Julià de Ramis ja té instal·lades les càmeres i, per tant, en breu ja podria començar la prova.

El sistema consisteix en càmeres de vigilància de seguretat ciutadana, que en temps real captaran les imatges del municipi en qüestió i que permeten les lectures de matrícula. Les dades se centralitzaran per part dels Mossos des de Barcelona i un cop, per exemple, salti la matrícula d´un vehicle que constava a la base de dades dels Mossos o d´altres cossos policials espanyols, entre d´altres, s´alertarà a la comissaria del territori perquè hi pugui actuar. El director d´Interior a Girona destaca que és un «sistema automàtic» i que espera que un cop funcioni s´ampliï a molts municipis i en un futur s´hi puguin enllaçar tots els catalans sense policia local.

L´última fase del projecte seria que els pobles amb policies locals també puguin treballar amb les mateixes bases de dades, però això no té data encara.