A només un dia de l’aixecament de les barreres de la majoria de vies de pagament de Catalunya, el futur de la gestió de les autopistes és encara un tema per resoldre. «El que més sorprèn és que s’estigui parlant d’això ara, que ho tenim a tocar i que no es reunissin fa dos anys per tal de resoldre-ho quan tocava», sosté l’economista Josep Viñas en declaracions a Diari de Girona. En tot cas, assegura que es tracta d’una «bona notícia, perquè es tracta d’una fita reivindicada per la ciutadania des de fa temps».
A més, indica que hi ha estudis científics que assenyalen que les carreteres ja s’han amortitzat, i que «no val la pena pagar per una cosa que ja està més que amortitzada». Ara, però, cal decidir quin model s’implanta, i la Generalitat i l’Estat de moment no es posen d’acord. «Una de les opcions és que les autopistes siguin gratuïtes i que ho assumeixin els pressupostos generals, però això podria fer augmentar molt el trànsit i podria col·lapsar les autopistes», assenyala Viñas. «Segurament és la via més justa, però tampoc seria gratuïta perquè ens retindran més a la nòmina, però no es nota tant».
En tot, cas, és una opció que l’economista veu complicat que s’apliqui. De fet, l’Estat ja ha assegurat diversos cops que vol implantar un sistema de pagament d’autopistes i autovies a partir de 2024. Per això sosté que hi ha d’haver un criteri d’exclusió, és a dir, el pagament, que permetria frenar la gent que hi accedeixi. «La qüestió és quin preu hi posem».
Per ara, la via que ha defensat l’Estat és la de pagar per ús, un sistema semblant al peatge que hi ha ara. «La diferència és que qui rebria els beneficis seria l’administració pública i podria posar un preu públic», explica Viñas.
La tercera opció, que defensa la Generalitat, és la vinyeta, una «tarifa plana» que es paga un cop l’any i que beneficia a qui l’utilitza més.
«Aquesta opció garanteix una quantitat fixa i l’administració ja sap quins diners ingressarà, i s’estalvia gent vigilant tiquets», subratlla l’economista.
I què ha de prevaldre a l’hora de decidir el model? «És la discussió de sempre: si només hi ha un límit monetari, estem excloent ciutadans que potser no es podran permetre circular-hi per motius econòmics», indica. Una solució podria ser un model que tingués en compte la renda de cada usuari. Amb tot, «gestionar aquest assumpte tenint en compte el volum de quilòmetres que tenim no seria senzill; com més perfeccionem el model, més complicat serà», rebla. A més, com «més es compliqui la solució, més s'encarirà el manteniment de les carreteres».
I fins que aquesta solució no arribi, tots els costos els hauran de pagar les administracions. «Per pagar el manteniment de l’AP-7 durant aquest any, l’Estat farà servir els romanents, però l'any vinent, quan facin els pressupostos, ambdues administracions apujaran els impostos si no és que s’han posat d’acord amb el model», augura l’economista.
Model únic
Un altre dels dubtes és si finalment s’optarà per un model únic a tot l’Estat, una qüestió que ahir reivindicava el president de la Generalitat, Pere Aragonès. «El més adequat seria optar per un model únic, perquè la Generalitat es podria trobar que no li quadressin els comptes», explica Viñas. «Encara que el Govern català tingui independència a l’hora de fer els pressupostos, una part dels ingressos pel manteniment de les seves carreteres podria dependre de les transferències que li faci l’Estat», conclou.
