L’encariment «extraordinari» del preu de les matèries primeres -que en alguns casos supera el 50 o el 60%- ha fet que en, en els darrers mesos, hi hagi hagut 197 licitacions d’obres que han quedat desertes a Catalunya, que sumen un total de 38,3 milions d’euros. Es tracta de dades fetes públiques per la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya, organisme que adverteix que també hi ha moltes obres en curs que acaben paralitzant-se de forma parcial o total per la mateixa causa. Per això, el president de la Cambra, Joaquim Llansó, demana «mesures de reequilibri contractual en totes les obres que estiguin en fase de licitació o excecució», per tal de «poder fer front a l’alt increment de costos en un entorn d’incertesa i alta volatilitat».

Llansó assenyala que, des de la Cambra de Contractistes, tenen una «previsió positiva» de cara a aquest 2022, tot i ser conscient que les circumstàncies poden canviar en qualsevol moment per una «gran quantitat de variables»: des de la incertesa econòmica i social derivada de la pandèmia fins a les mesures sanitàries per a fer-hi front, que «incideixen directament en la inversió privada i en les polítiques públiques d’inversió». També s’ha de tenir en compte la «inestabilitat» dels mercats de l’energia i les matèries primèries. Per això, Llansó demana a les administracions públiques que, si és necessari, hi intervinguin: «Si el mercat no corregeix a la baixa i les administracions públiques no posen en marxa les mesures adients, el sector pot patir davallades importants en la seva activitat», alerta.

Una altra qüestió a tenir en compte, assenyala Llansó, són els fons europeus. En aquest sentit, considera imprescindible que les comunitats autònomes es dotin «de recursos suficients» per a la gestió d’aquests fons, ja que, segons lamenta, actualment s’estan produint «colls d’ampolla» que impedeixen a les empreses accedir als recursos disponibles.

Mentrestant el president de l’Àrea de Territori de la Cambra de Comerç de Girona, Àlex Gilabert, recorda que molts cops el problema no és l’obra licitada, sinó la baixa execució de la mateixa: segons un estudi fet per la Cambra de Barcelona, entre 2001 i 2018 a Catalunya van deixar d’executar-se 8.000 milions d’euros que s’havien compromès. Es tracta d’unes xifres «preocupants», segons el seu parer, ja que una bona part d’aquesta obra no executada corresponia a Foment. «Això comporta conseqüències de gestió, retards, accidents i pèrdua de competivitat», adverteix.

Inversions a Girona

De cares a la dècada 2020-2030, des de la Cambra consideren que caldria invertir uns 15.200 euros a les comarques gironines. Per part de l’Estat, com a obres prioritàries assenyalen les millores a l’N-II i l’AP-7, el desdoblament de la variant de Figueres, la variant d’Olot, la millora a Puicerdà per la collada de Toses i, sobretot, l’estació del TAV a l’aeroport. A la Generalitat li demanen la carretera de Bescanó o la C-32 entre Lloret i Blanes, entre altres.