Veure la guerra des de la distància -per exemple, mirant la televisió des del sofà de casa- pot semblar gairebé una pel·lícula. Però quan la vius sobre el terreny, la cosa canvia. «Les persones t’expliquen les seves històries personals i buff... ho veus com una cosa totalment diferent». Així ho explica la Núria Domingo, membre de l’Associació de Voluntaris de CaixaBank, que el 16 de març va formar part d’un comboi que, amb cinc autobusos i tres furgonetes, es va desplaçar fins a la frontera de Polònia amb Ucraïna per tal de transportar material i tornar amb refugiats. L’expedició, iniciativa de l’Associació de Voluntaris de CaixaBank, va comptar amb la col·laboració de l’entitat financera i de les empreses del grup, i va tornar unes 200 persones, la majoria de les quals dones i nens. Un cop arribats a Espanya, els que hi tenien familiars s’han quedat a casa seva i a la resta se’ls ha buscat famílies d’acollida.
El comboi va comptar amb la col·laboració de sor Lucía Caram, que ja havia estat a la frontera ucraïnesa i per tant coneixia el terreny, i Mensajeros de la Paz, la fundació del Padre Ángel. L’equip va sortir de Barcelona i estava format, majoritàriament, per voluntaris del departament d’acció social, però també hi havia cinc metges i infermeres, cinc traductors i treballadors de l’entitat.
Segons explica Domingo, els busos anaven carregats amb material mèdic, material d’acampada, roba d’abric i provisions de menjar i higiene per a voluntaris i refugiats. Les 33 hores del viatge d’anada van servir perquè els voluntaris poguessin distribuir el material, conèixer’s i organitzar-se per equips.
Un cop arribats a Polònia, a 60 quilòmetres de la frontera amb Ucraïna, va començar la distribució de material i, sobretot, la recollida de refugiats. Cada equip tenia una llista i havia de recollir les persones que hi tenien apuntades -prèvia comprovació de la documentació-, però no va ser sempre fàcil. En alguns casos, les persones apuntades ja havien fugit a través d’altres vies, de manera que van haver de fer les gestions pertinents per recollir-ne d’altres. En d’altres casos, els refugiats no tenien el passaport i l’havien de buscar.
La recollida es va fer en una estació de trens gris i freda. «Hi havia familiars que els acompanyaven però es quedaven, de manera que els comiats van ser durs», explica Domingo. També recorda la seva arribada com si fossin «cossos sense ànima». «Venien tristos, amb la mirada perduda, plorant en silenci i amb els nens sense voler separar-se de les seves mares», recorda. Tot i això, cap d’ells va dubtar a l’hora de pujar a l’autobús. «Estan tan desperats que pugen i se’n van sense importar on», explica Domingo.
Poc a poc, tant ella com la resta de voluntaris van anar posant nom i coneixent la història de cada nou integrant del comboi. Com en Nicola, un noi discapacitat a qui la seva àvia va cuidar durant tot el viatge. O la Lisa, una adolescent de disset anys que viatjava amb una amiga de la seva mare i deixava la seva família a Ucraïna. O una senyora gran que es va passar tot el viatge abraçada a un bol de llautó, uns coberts i una gerra: segons va explicar, era l’únic que havia quedat de casa seva. Totes les dones, malgrat haver deixat els marits a Ucraïna, tenien un desig comú: fugir per oferir als seus fills una oportunitat de viure.
Retorn a Barcelona
Els voluntaris es van esforçar per fer amè el viatge de tornada, sobretot per als més petits. Concursos de dibuix, poemes, càntics de l’himne d’Ucraïna... tot plegat amb la incertesa i incredulitat de les mares, que no es podien creure que hi hagués menjar per tothom i per això s’esforçaven per racionar-lo.
En arribar a Barcelona van dormir tots junts, i l’endemà al matí van començar les famílies. De nou, escenes de retrobament i comiats, amb l’emoció a flor de pell. «Que t’abraci una persona de l’Europa de l’Est, que són tan freds... t’arriba molt», explica Domingo. Ara, els refugiats ja estan amb les seves famílies d’acollida, tramitant els permisos de protecció i, molts d’ells, amb ganes de treballar. La voluntària de CaixaBank destaca la bona acollida i el suport que han rebut els refugiats a Espanya, ja que molta gent s’ha bolcat en ajudar-los. «Al final, la gent vol ser útil, igual que passava amb la pandèmia», indica.
Vist l’èxit de la iniciativa, l’Associació de Voluntaris de CaixaBank organitzarà un altre comboi amb cinc autobusos més que sortirà aquest dissabte i que portarà uns 200 refugiats més.
