Els matrimonis forçats centren l’activitat de l’Associació Valentes i Acompanyades i la seva secretària i confundadora explica com es tracta el tema en l’actualitat.
Es coneixen tots els casos que hi ha de matrimonis forçats?
No. Es tracta d’una violència contra els drets de les dones que encara està molt invisibilitzada. Molts casos no surten a la superfície i per entendre-ho cal comprendre el que representa un matrimoni forçat. És la coacció que exerceix una família o un entorn comunitari contra aquestes joves perquè acceptin casar-se amb algú que la família decideix. Elles no hi estan d’acord i aquesta pressió té moltes formes de manifestar-se diferents.
És un tipus de violència masclista molt difícil de detectar?
Sí, a més moltes noies fora de l’àmbit familiar se senten molt desprotegides sinó tenen el suport que necessitarien per poder trencar amb aquesta pressió. Això fa que costi, que sigui difícil detectar i que elles si no se senten en un entorn seguir i de confiança no s’atreveixin a expressar el que realment els està passant. Aquí és on treballem l’Associació Valentes i Acompanyades.
Com s’aconsegueix que les noies confiïn en algú extern?
Nosaltres treballem a través de les referents, que són noies del propi grup comunitari i que han passat per quelcom semblant i que ara estan empoderades. Amb elles poden comunicar-se i poden establir aquest espai de relació i confiança perquè vagi sorgint tota la problemàtica i la violència que estan passant.
Quantes noies han atès des que va néixer l’associació?
Des de l’any 2014 hem atès més de 150 noies en diferents graus. Cada cop hi ha més noies que s’estan atrevint a dir que no volen passar per aquest matrimoni.
La invisibilitat d’aquestes unions forçoses com es pot revertir?
Les dades concretes d’aquest fenomen són molt difícils de determinar. El que cal és més conscienciació i fer més visible aquest problema, que més dones es puguin sentir més acompanyades des del moment que hagin de sortir de l’entorn familiar, de forma afectiva des de les administracions, per les entitats, etc. Que puguin fer aquest pas i que elles serveixin d’alguna manera de model per altres que també es trobin en una situació semblant i anar fent com una taca d’oli.
Quin és l’objectiu final quan tracten una noia?
L’important és que cada una que surt d’aquest ambient, ja és un referent per altres que també s’hi emmirallen i sobretot si aquesta que surt pot tenir una bona acollida per part d’entitats i pot fer una trajectòria de vida que pugui ser exitosa. Al final és que puguin relacions lliures.
Des que van començar a treballar creu que s’han fet més passos per donar a conèixer els matrimonis forçats?.
La llei per les eradicacions de les violències masclistes del 2008 és pionera en el sentit que per primera vegada l’Estat espanyol incorpora aquestes violències que es produeixen a l’àmbit comunitari com són el matrimoni forçat i la mutilació genital femenina com una violència masclista. El que passa és que això queda posat en la llei però no necessàriament vol dir que es treballi per intentar evitar que es produeixin. En el cas de la mutilació genital femenina té un recorregut i és una violència més visible; en canvi, matrimoni forçat hi ha una pressió i poder-la demostrar és més complex. Però amb la feina que estan fent també Mossos amb un protocol intern i entitats com la nostra ho fem més visible.
«Trobo molt important més que mai, el desplegament efectiu del protocol a tot l’àmbit català»
Per què no es denuncien tots els casos a la policia?
La dificultat és que es tractaria de denunciar un pare o una mare i això és molt diferent que potser una parella que has tingut al llarg de la vida i que t’ha maltractat. Fins i tot costa a les víctimes de violència masclista, imagina amb 16 a 18 anys que tinguis pressió dels pares per casar-te. A més, són famílies que s’estimen però que tenen aquesta tradició tan arrelada que a vegades complir això passa per damunt de tot.
Catalunya té un protocol propi sobre les unions forçades. Com el veu?
Es va presentar a principis de l’any 2020 i busca anar estenent a tot el territori una xarxa d’agents que puguin contribuir a la detecció de casos i establir un model d’intervenció que no sigui només el que fem nosaltres Valentes i Acompanyades. Trobo molt important més que mai, el desplegament efectiu del protocol a tot l’àmbit català perquè es podrien detectar moltes més situacions de risc i potser impediria que situacions molt dures es produeixin.
