Els Mossos d’Esquadra han hagut d’actuar en 57 casos per risc de matrimoni forçat a la Regió Policial de Girona en els últims 14 anys. Des del 2009 -quan hi ha les primeres dades públiques- han treballat en aquest nombre de denúncies per unions sota coacció i que sovint afecten menors d’edat. En el cas dels menors, si es detecta aquest possible casament, s’ha d’intervenir sempre de forma policial.
Dels 57 casos coneguts des del 2009 a Girona, n’hi ha algun que s’ha materialitzat però sovint -com passa amb la mutilació genital- han estat casos en els quals s’ha pogut evitar el matrimoni gràcies a la intervenció policial. En 34 dels fets, les dones assistides eren menors d’edat i la resta (23), majors.
Les dades més recents mostren que aquesta modalitat de violència masclista segueix molt vigent a la província i per tant, és una xacra que no s’ha pogut eradicar i contra la qual cal encara molta sensibilització per conèixer tota la realitat.
Un cas amb una menor el 2022
Durant el primer trimestre d’aquest any, els Mossos ja han hagut d’actuar en un cas a Girona. La implicada era una menor d’edat. A tot Catalunya, la policia ha intervingut en dos casos. L’altre fet del primer trimestre correspon a la Regió Metropolitana sud.
En canvi, l’any passat es va tancar sense cap cas que es necessités de la intervenció policial a la Regió Policial de Girona. Mentre que a la resta de Catalunya, els Mossos van haver d’actuar en 10 ocasions, la major part de la Regió Metropolitana de Barcelona (5 fets).
En aquest tipus de violència masclista la pandèmia no sembla haver tingut un gran impacte, ja que si bé el 2021 es va tancar amb dos casos, l’any anterior, amb 18. Un 2020 marcat per la crisi sanitària del coronavirus en auge i amb restriccions molt més estrictes.
El 2020, l’any més negre
Si s’analitza tota la sèrie de 14 anys es pot comprovar com va ser precisament el 2020 quan els Mossos van haver d’intervenir amb més casos a Girona: vuit. El segon amb més casuística és el 2019 (6 casos). Mentre que a Catalunya, l’any amb més actuacions de la policia per risc d’aquestes unions sota coacció és el 2013, amb 25 fets; seguit del 2011 amb 21. El tercer va ser el 2020 (18 fets), en plena pandèmia.
A les comarques gironines hi ha hagut casos de possibles unions forçades que els Mossos han conegut perquè les noies han demanat ajuda directament als cossos policials, mentre que d’altres ho han explicat a l’escola i han estat els centres escolars els que han informat la policia del possible matrimoni forçat. Hi ha joves que també s’han acostat a l’associació Valentes i Acompanyades que treballa per eliminar la pràctica de violència masclista. Una entitat que ajuda a la prevenció i també a la detecció de possibles casos i del risc que això poden suposar.
Penes de presó
Cal recordar que les unions sota coacció estan recollides en el Codi Penal. El matrimoni forçat es considera com a un delicte específic i pot suposar penes que van entre els sis mesos i els tres anys i sis mesos de presó. També pot haver-hi sancions segons la gravetat. Anteriorment, la policia havia de perseguir els matrimonis forçats a través d’altres delictes associats com el de coaccions o violència sexual.
