Les infermeres oncològiques tenen cura dels pacients amb càncer des de moltes vessants diferents. Això significa que entre altres aspectes, s’encarreguen de la mateixa prevenció de la malaltia, fins a les cures pal·liatives d’un malalt terminal. Sovint, s’associa molt el tractament de la malaltia a professionals com investigadors, metges, oncòlegs i epidemiòlegs, però les tasques de les infermeres solen passar més desapercebudes. «Desgraciadament, és així, els pacients ens reconeixen més la nostra feina que la mateixa societat», admet Cesca Llopis, infermera oncològica de 61 anys, que treballa a la Unitat Funcional del Mieloma a l’Institut d’Oncologia de Girona.
Llopis exerceix des del 1988 i des de sempre va tenir clar que volia exercir en l’oncologia perquè es va adonar que «podia donar molt com a infermera, ja que els pacients tenen moltes més necessitats».
De fet, les seves tasques diàries van molt més enllà de tenir cura dels pacients «Això engloba moltes altres funcions: saber si pateixen angoixa, donar-los sortida als problemes que els puguin sorgir, derivar-los als professionals que creiem oportuns i, sobretot, fer d’educadores, tant amb ells, perquè els ajudem a empoderar-se perquè puguin tenir cura d‘ells mateixos, com amb els familiars, perquè els assessorem per entendre la malaltia». També destaca que ofereixen suport emocional i prevenció de possibles efectes secundaris dels tractaments amb el principal objectiu que el pacient «tingui millor qualitat de vida».
Al llarg de tots aquests anys, Llopis ha pogut observar un canvi d’actitud destacat en la majoria de pacients. «Abans associaven la malaltia directament amb la mort, ara es mostren més optimistes i la relacionen amb el tractament». Relata que el més dur del dia a dia és «mostrar sempre una actitud empàtica amb el pacient i no deixar que els problemes personals t’afectin, perquè el pacient es mereix rebre el que necessita constantment».
Augment de càncer de pulmó
Respecte a l’evolució de la tipologia de càncers en els darrers anys, Llopis concreta que «ha augmentat molt el càncer de pulmó en les dones, tendència que s’ha vist en els darrers anys, per influència del tabac». D’altra banda, valora positivament l’impuls de cribratges, com el de còlon i mama, que ajuda a prevenir-los. Per últim, vaticina que «en els propers anys cada vegada es detectaran més càncers, tenint en compte que l’esperança de vida es va allargant».
jornada d’infermeria oncològica a figueres. Aquesta setmana l’hospital de Figueres ha acollit la VI Jornada d’infermeria de la Xarxa d’Atenció Oncològica de Girona. Ha comptat amb l’assistència d’un centenar d’infermeres de tot Catalunya, que han pogut seguir una taula rodona i conferències sobre el pacient pal·liatiu.
L’ICO Girona compta amb 61 infermeres
L’Institut Català d’Oncologia a Girona compta amb 61 infermeres oncològiques. Tal com passa a altres sectors, hi ha dèficit de personal. A més, les professionals tenen una problemàtica afegida, i que fa temps que reivindiquen: la manca de reconeixement de l’especialitat. Llopis lamenta que «aquest tipus de pacients requereixen unes cures especialitzades però en canvi nosaltres no tenim aquest reconeixement; encara hi ha molt camí per recórrer». És per això que «és important formar-se contínuament». Llopis està pendent de poder optar a participar a un congrés internacional.
