Saber català no és obligatori per ocupar una plaça a l’Administració de Justícia. És un mèrit per ser jutge, i només reconegut fins al certificat B2. Sumat a l’elevada mobilitat de jutges i a la necessitat de traducció al castellà quan s’ha d’enviar documentació fora de la comunitat autònoma, això explicaria el baix ús del català a la Justícia.
Així ho assegura el Departament de Justícia en el nou Pla de foment presentat fa uns dies per la consellera Lourdes Ciuró per promoure el català al món judicial. L’octubre passat el Departament va constituir un Grup de coordinació que va fer una radiografia de la situació actual dins i fora l’administració i els resultats han mostrat, segons conclou el dossier de diagnosi, unes xifres «força negatives» que han empitjorat amb els anys i que Justícia vol millorar.
La província de Girona és on més es va utilitzar el català durant el 2021. En total, un 33,16% de la documentació emesa amb el sistema informàtic utilitzat pels operadors jurídics, e-justícia.cat, que inclou sentències, decrets, interlocutòries i tràmits, es va fer en català. Els decrets, amb un 35,38%, són el tipus de resolució on es va emprar més, seguit per les interlocutòries, amb un 20,42%. En el cas de les sentències, el percentatge es redueix fins un 14,67%. Per partits judicials, Sant Feliu de Guíxols és el tercer en l’àmbit català en emetre més sentències en català, amb un 32,24%. Per davant té Berga (73,58%) i Vielha i Mijaran (56,25%). Figueres ve a darrere amb un 21% i Girona té un percentatge d’un 14,37%. Tot i això, de les 56.781 demandes que es van presentar durant tot l’any a la demarcació gironina, el 87% es van escriure en castellà (49.340), i només un 13% en català, que correspon a 7.441 demandes. A Catalunya, aquest percentatge es redueix a un quasi anecdòtic 6,9%. L’any 2005 les sentències escrites en català pujaven fins a al 20,1%.
Sobre això, Ciuró va indicar durant la presentació del Pla que si surten poques sentències, «encara entren menys escrits en català». Per tal de millorar aquesta situació, Justícia va tornar a recuperar l’any passat el programa de foment de l’ús del català a la justícia gratuïta, que bonifica els advocats inscrits amb un plus de 14 euros per cada escrit fet en català. A la demarcació gironina s’hi van inscriure 204 lletrats, un 34,58% del total, i es van fer 1.427 actuacions.
Promoció del C1 en els jutges
Entre les deu mesures que el Departament vol prendre per tal de fomentar l’ús de la llengua, hi ha aconseguir que el certificat de C1 de català sigui considerat un mèrit pel col·lectiu de jutges. Per ara, ho està negociant amb el Consell General del Poder Judicial. També s’ha habilitat un circuit directe amb l’Administració per gestionar queixes relacionades amb els drets lingüístics als jutjats que es farà a través d’un codi QR. L’Administració es compromet en donar una resposta al ciutadà «amb la màxima prioritat i rapidesa».
Per tal de facilitar eines lingüístiques als operadors, Justícia ha habilitat un nou portal web (justicia.gencat.cat/llengua) que reuneix els recursos lingüístics del Departament en l’àmbit jurídic. També està elaborant dos diccionaris juntament amb el TERMCAT. Tot plegat s’intentarà visibilitzar a través d’una campanya publicitària de cartells i tòtems amb l’eslògan «Fer servir el català no canvia la sentència. Fes justícia al català» que es distribuirà a totes les seus judicials.
El setembre sortirà publicada la convocatòria de les 50 beques que el Departament va anunciar amb l’objectiu d’encoratjar els estudiants de dret de Catalunya a opositar a la carrera judicial i fiscal. El Departament hi destinarà 600.000 euros i el programa inclourà 50 beques anuals durant quatre anys.
Un 81% dels ciutadans que volen ser notificats en català veuen vulnerat el seu dret lingüístic
L’informe del Departament que condueix Ciuró que ha evaluat la situació del català a la justícia ha conclòs que un 81,3% de les demandes de notificació en català dels usuaris no es fan efectives. És una de les dades més «alarmants» de l’informe, i en aquest sentit, la consellera de Justícia va anunciar que ha posat aquesta xifra en coneixement del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) a través d’un escrit i un informe perquè es pugui abordar la qüestió a la pròxima Comissió Bilateral Govern-Estat. La consellera va recordar que els ciutadans tenen dret a triar en quina llengua volen ser notificats, i que no fer cas d’aquesta sol·licitud «no ajuda a fer sentir la Justícia propera». El Consell d’Europa ha instat en diverses ocasions el Govern central a reforçar l’ús del català a l’Administració, i a garantir els drets dels ciutadans a utilitzar-lo en els processos judicials. «Volem poder parlar català per transmetre millor, igual que està garantit que es faci en castellà», va concloure.
