Pagar per tenir sexe amb una menor, pagar per accedir a la virginitat d’una nena, pagar per utilitzar el cos d’una menor com es vulgui: a Espanya, el crim organitzat forma esclaves sexuals des de la infància i no es tracta de casos aïllats, sinó d’un negoci lucratiu amb una demanda cada vegada més gran.
L’explotació sexual de nenes i adolescents és una realitat incòmoda i nauseabunda, a més d’invisible, a la qual la societat no vol mirar als ulls. «Hi ha esclaves sexuals que són nenes i adolescents, ho detectem des de fa anys i no estem parlant de casos comptats. (...) La demanda creix, si hi ha nenes en aquesta situació és perquè hi ha una demanda clara que ho està demanant. Estem parlant de submissió, d’anul·lació, d’utilitzar nenes especialment vulnerables per fer amb els seus cossos allò que els vingui de gust a aquests senyors», explica la directora d’Apramp (Associació per a la Prevenció, Reinserció i Atenció a la Dona Prostituïda), Rocío Mora.
A Espanya, la prostitució de gent més gran de 18 anys és una activitat il·legal, no és delicte, per això hi ha dones prostituïdes als carrers i als clubs de contactes; però obligar un menor a prostituir-se sempre és il·legal, indica la Fiscal de Sala Delegada d’Estrangeria, Beatriz Sánchez. Per això, les nenes explotades són portades a llocs no visibles on no les poden trobar ni les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat ni les organitzacions que treballen amb les víctimes d’explotació sexual. Les màfies i els proxenetes les amaguen. Més de la meitat de les dones ateses per Apramp (víctimes de tràfic amb fins d’explotació sexual, d’explotació sexual i prostituïdes) van ser forçades a exercir la prostitució abans de complir la majoria d’edat. I cada cop l’edat d’iniciació és més primerenca, alerta Mora, perquè a partir dels 30 anys una dona «no és matèria primera rendible a Espanya per ser esclavitzada».
Les nenes i adolescents que són explotades sexualment són molt vulnerables, en gran part estrangeres captades per xarxes de tràfic. Aïllades en pisos i polígons, són forçades en jornades de fins a 24 hores en què arriben a realitzar de 30 a 40 serveis sexuals. S’hi arriba a comprar la virginitat de les nenes. La vulnerabilitat, la joventut i la falta de contacte amb l’exterior incideixen en el seu «rendiment», que no posin traves a les pràctiques sol·licitades pels puters. «Se les està formant perquè siguin futures esclaves sexuals», destaca Mora.
Per la seva edat, no tenen ni la independència ni la maduresa suficients per acudir a denunciar: la majoria ni tan sols és conscient que és una víctima, assevera la fiscal de Sala. Per això, en aquest país es detecten molt pocs casos de víctimes de tràfic menors d’edat, representen menys de l’1% de les causes investigades, reconeix la fiscal. L’últim any, però, hi ha hagut un augment d’investigacions de casos de menors forçades a exercir la prostitució -no són víctimes de tràfic, però sí d’explotació-, segons Sánchez. Des de Save the Children, Catalina Perazzo (directora d’incidència social i política) destaca la invisibilitat d’aquestes nenes, apunta que també hi ha nens explotats, i reclama dades per lluitar contra aquesta realitat: «Els nens i nenes víctimes de tracta no s’identifiquen, hi ha una xifra absurda, quan realment n’hi ha molts més».
«L’explotació sexual hi és, ho hem vist en els últims mesos, en què van sortint casos a la llum fins i tot en centres de protecció i tots ens emportem les mans al cap, però cal fer més. (...) Cal posar el focus en la prevenció i la detecció, en l’educació afectivosexual i també conscienciar que els nens i les nenes no es prostitueixen, són prostituïts. No hi ha un consentiment vàlid ni real darrere d’això: cal preguntar-se què fa, en quin context viu i quines circumstàncies l’envolten perquè això passi», diu Perazzo.
Precisament la veu d’alarma de les organitzacions que treballen amb dones prostituïdes, conscients que aquestes van començar a ser explotades abans de complir la majoria d’edat, ha alertat la Fiscalia, cosa que ha ajudat a canviar la mirada i «ser més actius a investigacions d’aquest tipus i acudir a un altre tipus d’espais que no només són de carrers o clubs de contactes»: «Estem molt preocupats pel tema dels menors», reconeix Sánchez.
«Una mercaderia»
La portaveu de Save the Children explica que nenes i nens que són explotats sexualment són tractats com a «una mercaderia», com un objecte. I això, en edats de desenvolupament, té impacte en la salut física i mental, fins i tot com es desenvolupa el cervell. «Les conseqüències d’haver estat abusats i violats perduren en el temps i determinen com es relacionen en societat, amb els seus iguals, afecten el seu aprenentatge, el comportament i les relacions futures». La directora d’Apramp ho explica amb duresa: «Que el teu cos sigui utilitzat, penetrat per tot arreu per diferents senyors i arribi a sumar de 30 a 40 serveis suposa moltíssims diners i moltíssim mal». «On estem com a societat quan això passa?», es pregunta Perazzo.
Les víctimes solen ser captades a països d’origen amb situacions humanitàries i econòmiques molt complicades, on de vegades elles mateixes són utilitzades com una moneda de canvi més o enganyades per anar a llocs on puguin tenir oportunitats. «Això porta moltes dones menors a intentar sortir del Paraguai, Nigèria, la República Dominicana o Veneçuela». De vegades, els seus familiars signen l’autorització per al viatge. Les xarxes socials també han esdevingut una eina que les màfies usen per captar menors. Mora incideix que aquest problema necessita una resposta a diversos nivells. Des d’una llei que persegueixi els puters i els proxenetes, fins a recursos d’atenció específics.
