Com encaren el nou curs?
Ja amb una certa normalitat després dels anys de pandèmia, que han provocat alguns canvis en la manera d’ensenyar. Hem hagut de fer moltes classes telemàtiques, però progressivament anem assumint una certa normalitat. La previsió és que puguem fer una de cada tres classes de forma telemàtica i les altres dues presencials, però això està pendent d’autorització per part de la Congregació per a l’Educació Catòlica, a la Santa Seu.
A quin tipus d’alumnat es dirigeixen?
És una oferta oberta a molta gent. Ho adrecem a tota persona que tingui interès per aprofundir en la fe cristiana i fer un estudi sistemàtic del contingut de la fe. Això pot interessar a catequistes, persones que es volen dedicar a l’ensenyament de la Religió, persones que es preparen per al diaconat permanent, que dirigeixen celebracions de la paraula... és a dir, gent que està implicada en l’acció eclesial, i que pot tenir-hi responsabilitats en el futur, i també a tota persona que s’interessi en el cristianisme i les seves manifestacions en aquesta societat secularitzada i plural.
El fet de mantenir classes telemàtiques, és per facilitar l’assistència a la gent?
Sí. A partir de l’experiència d’aquests últims anys, s’ha vist que l’ensenyament serà bàsicament presencial a l’aula -no som un institut virtual, com altres-, però tenint en compte que hi ha gent que ha de venir de lluny, i per qüestió d’horaris, perquè hi ha gent que per feina no pot ser a les sis de la tarda al seminari, aquest sistema permet facilitar les coses.
Una de les sortides és aconseguir la DECA (Declaració Eclesiàstica de Competència Acadèmica), que permet fer classes de religió, però el Bisbat alerta que falta professorat. Com animaria la gent a formar-se en aquest àmbit?
Entre els alumnes que tenim, aquests últims anys n’hi ha d’interessats en obtenir la DECA, i és cert que falten professors. Ser professor de Religió requereix una formació -uns continguts, uns mètodes, uns coneixements...- i més ara amb el nou currículum. Per això, es fan unes activitats específiques. Estaria bé que la gent que té inquietud per aprofundir en la seva fe, i que està oberta, algun dia, a impartir aquest ensenyament, s’apuntés a l’Institut. Però més enllà del títol, també val la pena per apuntar-s’hi per a una formació personal.
Amb quin professorat compten?
La majoria són de la diòcesi, tot i que n’hi ha algun de fora. La majoria són capellans, però també hi ha laics i laiques. Hi ha cinc professors estables, i llavors hi ha els no estables i els convidats. A part, hi ha els emèrits. Procurem anar ampliant el professorat i sobretot anar-hi incorporant laics.
Sovint organitzen activitats obertes, com debats o xerrades. L’objectiu és trascendir les parets del seminari i arribar al conjunt de la ciutadania?
Sí, la idea és oferir conferències i activitats obertes a tothom. El gruix d’activitats és per als alumnes que s’han inscrit, però un terreny que tenim per explorar és la col·laboració amb la UdG i altres institucions del Bisbat amb les quals col·laborem, com la formació de catequesi. Però a part d’aquestes activiats sectorials, també procurem oferir activitats obertes a tothom, perquè creiem que la teologia i les ciències religioses tenen un interès general. Hi ha gent que no s’apuntarà a tot un curs, però si hi ha un tema que l’interessa, vindrà a la xerrada.
El pla d’estudis presenta algun canvi?
Es manté igual. Hi ha els dos cicles: el batxillerat o grau, que són entre 3 i 4 anys, i la llicenciatura o màster, que són dos anys més. Per tenir el títol de llicenciat, a més, s’ha de fer una tesina.
La gent es pot matricular a una llicenciatura sola?
Sí, i tant. Es pot apuntar a una assignatura, o venir només dos dies a la setmana, hi ha gent que s’apunta com a oient... intentem que l’oferta sigui flexible atenent a les necessitats i preferències de la gent, però mantenint el rigor acadèmic universitari.
Promouen també la recerca acadèmica?
Sí. Per una banda, hi ha la que fa cada professor en el seu àmbit, i per l’altra, la lliçó inaugural i la conferència de final de curs, que procurem que siguin sobre temes inèdits o que suposin un cert treball de recerca. Finalment, també hi ha les tesines. Però hi ha una altra dificultat, i és que els professors sovint tenen tasques pastorals i fan classes en altres llocs,de manera que no es poden dedicar tant a la recerca com els agradaria. Per tant, és assignatura pendent que tenim: ja afavorim la recerca, però creiem que s’hauria de fer més.
