El Jutjat d’Instrucció 1 de Ripoll ha cancel·lat a una veïna de Campdevànol un deute d’uns 40.000 euros. L’afectada, treballadora de la llar amb un salari baix, va arribar a contraure deutes amb diversos creditors perquè no podia arribar a final de mes. L’acumulació d’aquest deute, que no podia pagar amb el seu salari, va permetre-li iniciar un procés per liquidar els deutes gràcies a la Llei de la Segona Oportunitat.
«Hi ha un patró generalitzat, que sempre sol ser un procés de canvi, en aquest cas va ser un procés de divorci, que va comportar un augment de despeses, que fins llavors eren compartides», explica l’advocat que ha dut el cas, Antoni Galve, del despatx de Repara tu Deuda. L’afectada va presentar la demanda als jutjats el setembre passat, i en pocs mesos es va resoldre a favor seu. El procés va ser àgil perquè no hi havia béns a liquidar. «Quan el deutor té béns, els diners que s’extreuen de la venda d’un cotxe o d’una casa es reparteixen entre els creditors, i això ja suposa un temps afegit al procediment», explica el lletrat.
L’afectada va poder iniciar el procediment perquè complia amb tots els requisits, entre els quals demostrar que s’ha actuat de bona fe. Hi poden optar deutors tan físics com empresaris. Es tenen en compte els antecedents penals dels últims 10 anys, i el deute màxim pot ser de 5 milions d’euros. Abans d’iniciar el procés judicial, la llei obliga a fer una mediació prèvia amb els creditors, que la majoria de vegades acaba sense acord. Com que no hi ha acord, el deutor inicia una sol·licitud de concurs, si té patrimoni el liquida per pagar part del deute, i la resta queda exonerat amb una sentència judicial.
El perfil del deutor
Catalunya és el territori pioner en l’aplicació de la llei, posada en marxa el 2015, i és on més peticions s’han rebut. Un dels motius que ho explica és el perfil emprenedor i la seva elevada activitat empresarial.
En general, assegura que el perfil de client està directament relacionat amb el context econòmic del país: «molta gent, tant persones físiques assalariades com els que han iniciat projectes empresarials arrosseguen aquestes situacions des de la crisi, i a poc a poc s’han trobat que la bola s’anava fent més grossa». En aquest sentit, indica que normalment els particulars arriben a una situació per sobreendeutament amb entitats financeres, i en aquests casos els deutes solen ser d’entre 20.000 euros i 50.000. També hi ha molts casos que tenen com a origen un deute hipotecari. En aquest cas, Galve indica que els deutes són majors perquè després del procés d’execució hipotecària pot haver quedat un romanent elevat. «Llavors els afectats ho intenten pagar acudint a finançament, i arriba un moment que no poden pagar ni els préstecs», assenyala el lletrat.
Un altre perfil és el de l’empresari que ha iniciat un projecte i que per algun imprevist extern comença a acumular deutes.
Galve assegura que encara ara hi continua havent desconeixement d’aquesta llei, i que en molts cops la gent hi acudeix pel boca-orella o a través d’Internet. Si l’afectat compleix els requisits, el percentatge d’èxit és alt.
Experiències amb els bancs
En molts casos, els afectats que han contret deutes amb entitats bancàries tenen problemes per accedir a tota la documentació, i això els provoca sensació de desemparament. «Ens venen a demanar ajuda perquè els bancs els tanquen la porta i no poden negociar el pagament», sosté Galve.
Quan els deutes es fan grossos, els afectats comencen a rebre avisos de les entitats, que en algunes ocasions, utilitzen l’amenaça per reclamar les quantitats. Tenen moltes maneres de fer-ho: «tenim clients que els han arribat cartes del banc on adjunten un model de demanda que no és real, i els diuen que si no els paguen, tiraran endavant la demanda que ja tenen preparada», explica l’advocat. «La gent es creu que els han demandat i s’endeuten més per poder pagar».
De vegades, els «mètodes» arriben a un nivell que «voregen la il·legalitat», indica, com ara l’enviament de cartes a familiars que també tenen comptes oberts a la mateixa entitat bancària, infringint la llei de protecció de dades. «Algun afectat també ens ha explicat que li han arribat cartes al seu domicili professional».
