Fa sis anys, l’activista guatemaltenca Chati Cajas va ser testimoni d’una confessió que li canviaria la vida per sempre. «Era a casa i vaig sentir que la meva veïna em cridava, vaig anar corrents a casa seva i allà hi havia una noia que estava relatant l’espantós cas de violència domèstica que estava patint en la seva pròpia pell».
Tot i que l’animaven a abandonar el seu domicili, «només ens repetia que no tenia cap lloc on anar», recorda. Aquella mateixa nit, Cajas va encomanar-se a la màgia de les xarxes socials i va teclejar a Facebook: «Alguna de les cinquanta esglésies de San Lucas Tolimán (el municipi guatemaltenc de 29.000 habitants on resideix) té un refugi per a dones víctimes de violència intrafamiliar?». La resposta va ser «no». «Això no existeix», li repetien. Colpida pel testimoni que acabava d’escoltar, va llançar una proposta: «Algú s’animaria a engegar un projecte?», va escriure. I aquella mateixa setmana, les onze persones que havien respost a la crida es van reunir per a començar a idear el que avui es coneix com a Casa Aq’ab’al.
Es tracta d’un centre d’atenció integral per a dones i menors víctimes de violència de gènere que atén entre 60 i 80 casos l’any (sovint també amb agressions sexuals), una xifra que va experimentar un fort creixement durant i després del confinament per la covid-19. El centre els ofereix atenció psicològica i legal, així com també els proporciona un refugi segur i suport educatiu, amb l’objectiu de garantir que les dones, com a caps de família, tinguin independència econòmica. De fet, l’ONG gironina Kemonïk s’encarrega de la faceta educativa des de l’any 2018, oferint beques escolars perquè els nens i nenes supervivents de casos de violència domèstica puguin cursar els estudis d’Educació Primària. Tot i que el projecte va començar amb 5 infants, actualment l’entitat dona cobertura a 26 fills de dones maltractades i ja són 39 els menors que han rebut la beca. Una continuïtat que és possible gràcies a l’aportació econòmica d’una trentena de persones (la gran majoria gironins) que, amb una contribució de 12 euros mensuals, financen el material escolar i la roba dels alumnes. El projecte, afirma la fundadora de l’ONG, Laura Quintana, va néixer després de detectar que «el primer que havien de fer els fills quan la seva mare sortia del cercle de la violència era posar-se a treballar per a aportar ingressos». I van voler revertir la situació. «Havíem de prioritzar l’educació perquè ens trobàvem amb joves de 15 anys que no sabien escriure», sosté. A més, la dona «sempre era l’última en rebre educació», lamenta.
També en les altes esferes
Tot i que a l’inici les dones que s’atrevien a denunciar eren de nivell socioeconòmic baix, «mica en mica» també s’han atrevit a fer el pas les dones de les altes esferes de la comunitat. «És una societat molt masclista i els homes es tapen els uns als altres», explica Cajas, que afegeix que, a més, l’índex d’alcoholisme a la comunitat és «molt elevat». I les perspectives de futur tampoc hi ajuden. De fet, a la localitat només existeix una «carrera de Secundària» (l’equivalent als estudis de FP), la de comptable, d’on surten 350 graduats l’any, però només hi ha places vacants per a una o dos persones. «La resta acaben conduint ‘mototaxis’, fent de jardiners o repartint menjar a domicili», explica l’activista.
Lluitar contra l’estigma
San Lucas Tolimán és un dels municipis més pobres de Guatemala. De fet, el 76,4% dels seus habitants viuen en situació de pobresa i, el 26,7%, en extrema pobresa. I la violència, assegura Cajas, neix precisament d’aquí. «La pobresa empeny a la desesperació», sentencia, i afegeix que «quan des de petit t’han tractat com si fossis una bossa d’escombraries al final t’acabes comportant com a tal». De fet, la majoria dels agressors, confessa, també han estat víctimes de violència domèstica.
Amb tot, treballen per a treure’ls l’estigma de la pobresa, sobretot des de petits. «Han patit tanta opressió que creuen que només poden sobreviure i defensar-se a cops», lamenta Cajas. En aquest sentit, Quintana assegura que «creuen que pel fet d’haver nascut aquí no tenen oportunitats» i subratlla que «han d’entendre que ser indígena és una riquesa».
Empoderar les dones
Amb tot, una de les missions del centre és empoderar les dones. «S’han de poder defensar, posar les coses en ordre», assegura l’activista guatemaltenca. I és que tot i que «moltes» de les denúncies de violència domèstica acaben caient per falta de proves (les famílies també les pressionen perquè «no hi ha costum que les dones lluitin pels seus drets»), a vegades «només es tracta d’escoltar-les sense jutjar». En aquest sentit, Cajas sosté que «estimen els seus marits, però es tracta d’ensenyar-los a tenir una relació sana». I alguns, fins i tot, «acaben demanant perdó».
Aquest estiu, un grup de gironins van fer un voluntariat a la comunitat, on van crear una ludoteca. En complicitat amb Nordic Walking Girona, van conèixer Guatemala de la ma d’aquesta pràctica esportiva.
