Els casos de mutilació genital femenina (MGF) -o de risc- han anat a l’alça aquest any a les comarques gironines i, en nou mesos, hi ha hagut sis fets que han requerit una intervenció policial. Es tracta d’un canvi de tendència respecte als últims sis anys, quan hi havia hagut una clara davallada. L’any 2017 va ser el primer any de tota la sèrie -des del 2009- en què es va detectar el canvi de tendència, ja que es va passar de vuit a tres casos en un any. Des de llavors, no s’havia superat la xifra, sinó al contrari, havia caigut encara més, fins a l’únic cas de l’any passat i de l’anterior.
Aquestes dades -les dels anys 2020 i 2021- han tingut les seves conseqüències en les d’enguany. I és que en la mutilació genital femenina, com passa amb una altra forma de violència masclista -el matrimoni forçat- és una pràctica que es realitza a les noies a l’estranger, en països d’origen de la família, sobretot africans. Els viatges durant els anys de pandèmia no es van poder fer arran del tancament de moltes fronteres per la crisi sanitària de la Covid. En canvi, enguany, molta gent ha viatjat i això hauria motivat alguna família a intentar portar la nena al seu país d’origen per practicar-li l’ablació.
Més de la meitat, a Girona
En el global de Catalunya, Girona representa la Regió Policial amb més incidència, i és que s’hi han produït més de la meitat de les actuacions policials (60%). Les dades públiques del departament d’Interior mostren que a tot Catalunya s’han hagut de fer deu intervencions policials per casos de mutilació genital femenina, sis de les quals a la Regió Policial de Girona. Els altres quatre casos s’han registrat a les del Camp de Tarragona (2), la Regió Central (1) i la Metropolitana sud (1).
Al llarg de catorze anys, els Mossos d’Esquadra han hagut d’actuar fins a 162 vegades a la Regió Policial de Girona. Gràcies a la feina que hi ha al darrere, tant des de la vessant mèdica, social com policial, s’ha aconseguit frenar aquesta pràctica, tot i que encara queda camí per fer.
Quan els Mossos intervenen en un cas és perquè hi ha la sospita que alguna família pot voler portar la filla al país d’origen i que allà pateixi una ablació. Els avisos que reben els agents sovint procedeixen dels centres de salut, però també de familiars o serveis socials. A partir d’aquí, s’obre una investigació. En cas que creguin que la menor pot estar en perill, demanen al jutjat que prengui algun tipus de decisió que passi per una mesura de protecció, com la retirada del passaport o la prohibició de sortir del país.
Pena de presó
En l’actualitat hi ha diversos protocols vigents contra la mutilació a l’Estat i en algunes autonomies, ja que és una pràctica penada amb presó pel Codi Penal. La castiga severament, amb una pena d’entre sis i 12 anys de presó. La pràctica es va començar a detectar a la província de Girona a partir dels anys 90, després que s’assentessin els primers immigrants de països de l’Àfrica subsahariana. Afecta fonamentalment nenes procedents de Nigèria, Senegal, Gàmbia, Guinea o Ghana.
Experts calculen que a tot Espanya hi ha unes 70.000 dones que procedeixen de països on es practica la mutilació genital femenina. També s’apunta que més de 3.600 nenes que resideixen a Espanya es troben en risc de patir la mutilació genital. La mutilació genital femenina causa molt dolor físic i psicològic i seqüeles ginecològiques que poden persistir. Dexeus Dona ha reconstruït el clítoris de manera gratuïta a 25 gironines víctimes d’ablació en 15 anys -fins al 2021- en el marc del Programa de reconstrucció genital postablació.
