«No m'interessa en Clint Eastwood parlant català»

El teatre és la seva parella de tota la vida i el cinema i la televisió, amants d'una nit?

És una definició correcta. Quan vaig haver de decidir ser actor, era ser actor de teatre i no de cinema, encara que sóc un cinèfil de bogeria. Per mi, ser actor és estar a sobre d'un escenari, sense que això desmereixi el treball davant de la càmera. La meva prioritat sempre ha estat el teatre. Quan hi ha conflicte i conflueixen una oferta teatral i una altra de cinema, escullo l'escena.

No hi ha cap excepció?

Només una vegada vaig deixar una obra per fer una pel·lícula: quan Ventura Pons em va oferir Amic/amat; és l'única ocasió que el guió era superior al text teatral que tenia entre mans. Normalment és al revés; a vegades t'arriben guions que semblen escrits per nens de 14 anys. Així que més enllà de la meva decisió pel teatre, les circumstàncies també m'han portat a ell ja que primo la qualitat.

L'han encasellat al cinema, a més, com "secundari de luxe" i ha fet molt pocs papers protagonistes...

Només dos i tots dos amb Ventura Pons. Crec que és en justa correspondència a la meva falta d'interès pel cinema. No he donat mai cap pas per fer cinema. Ho dic amb la boca petitona perquè pot semblar una fanfarronada, però he dit que no a pel·lícules i personatges que haguessin estat molt importants. No em penedeixo de res, no obstant això. Faig més cinema del que mai em vaig proposar i menys del que em proposen.

Recorda quan va ser l'última vegada que va estar a València amb una obra en català?

Va ser amb El rei Lear (2005), on vam fer una setmana en català i una altra en castellà. I abans, amb una funció que no va tenir gaire bona acollida, que es deia Cel obert. Li va costar al públic.

No és un sintoma que costi tant arribar a València amb textos en català?

Sí. També és un símptoma que abans venies a València i hi estaves dues setmanes i ara una com molt. Als anys 70 venir a València era estar-hi més d'un mes. Això ja ha passat. Lo del català? Suposo que els programadors sabran el planter de públic que tenen, però estem en l'eterna polèmica, ara molt actual...

Així és. Com veu l'obligatorietat de doblar més pel·lícules al català?

És un conflicte que no entenc. Vaig a veure el cinema en català amb actors catalans i així crec que ha de ser, però no tinc cap interès a veure a Clint Eastwood parlant català. Veig el cinema en versió original i cap aquí hauria d'orientar-se al públic. És lògic que Catalunya tingui un percentatge ampli de cinema en català però per això s' hauria de donar més suport a la producció pròpia.

No li han penjat l'etiqueta d'actor de pancarta. Per què molesta tant que els actors expressin les seves inclinacions socials i polítiques?

Miri, la crucifixió que estan fent de gent com Javier i Pilar Bardem em sembla de les coses més deshonestes, indecents i infames que un cert tipus de premsa ha fet. Javier és un dels millors actors del món i que ell encapçali una manifestació hauria de ser una mostra d'orgull; em provoca admiració aquest compromís amb el seu país i la seva societat. Passa que després hi ha interessos polítics i un concepte històric que prima en certa dreta reaccionària burgesa, que és el d'«aquests còmics que s'aixequen de tarda», com va dir Rajoy. És un desconeixement total d'aquest ofici.