Els almogàvers, a partir de la «Crònica» de Muntaner

Una exposició evoca des d'ahir al Museu d'Història de Catalunya, a Barcelona, l'època dels almogàvers en plena expansió mediterrània de la Corona d'Aragó a partir del testimoni recollit per Ramon Muntaner, el cronista de Peralada, a la seva cèlebre Crònica medieval.

La mostra, acte central de l'Any Muntaner, que commemora el 750è aniversari del naixement del gran cronista medieval (1265-1336), pretén, segons va explicar ahir el comissari, Stefano Cingolani, «estimular la lectura de la Crònica, obra d'un dels grans creadors de la literatura catalana, i reflexionar sobre una imatge del passat col·lectiu com la que va narrar Muntaner i de les relacions que mantenim encara».

L'obra de Ramon Muntaner, una de les quatre grans cròniques catalanes, narra els fets ocorreguts des de la concepció de Jaume I (1207) fins a la coronació d'Alfonso III el Benigne (1328), i destaca per ser l'única en la que el cronista explica la seva vida dins del marc de la història del seu temps. A més, ressalta pel seu amor per la llengua catalana i per l'exaltació que fa de la monarquia.

«Aquesta admiració per la monarquia comença quan, sent un nen, fan escala a casa seva de Peralada el rei Jaume I i el rei Alfons de Castella en un viatge, com si avui Messi dormís a la casa d'un nen», explica Cingolani.

Els almogàvers, que eren soldats mercenaris que destacaven per la seva austeritat i per la violència de les seves accions, eren molt temuts i van sembrar el terror i la desolació, i Muntaner, que va ser mercader, polític i militar abans de redactor, va seguir a aquests soldats entre 1303 i 1307, omplint després el seu relat d'episodis, fets i detalls d'aquesta època.

Aquesta part de la seva obra és la més fiable des d'un punt de vista historiogràfic, segons Stefano Cingolani, historiador i expert en les quatre grans cròniques catalanes, i la converteix en «peça imprescindible per a l'estudi d'aquest període», si bé, matisa, sovint el relat de Muntaner està allunyat de la realitat i més d'acord amb la seva pròpia percepció personal, entre novel·la, autobiografia i visió idealitzada de la monarquia.