L'actor Jorge Sanz s'ha girat «com un mitjó» per enfrontar-se al repte teatral que li han proposat Els Joglars amb la posada en escena de Tiempoon un home malalt explica al públic els seus últims 90 minuts de vida.
En una entrevista, Sanz (Madrid, 1969) assegura que Fontserè i Masferré li han fet fer «un pas més» en la seva carrera fins al punt que s'ha hagut de «reinventar i reinventar la seva tècnica teatral i la seva manera d'enfrontar una obra de teatre».
«Han aconseguit -afirma- que em giri com un mitjó i que faci una cosa que no havia fet mai en teatre. I que em reinventés una vegada més, que és el que s'ha de fer si vols seguir en això i perdurar en el temps».
Escrita originalment en català, Temps és una producció de Teatre de Guerrilla, amb la col·laboració del propi Sanz, d'una hora i mitja reals de durada, els 90 minuts que passa un home quan sap que són els últims.
Total llibertat
Aborda des de molts angles diferents el plantejament de què és el que faria qualsevol a qui li fessin aquest anunci, cosa que dota a l'obra d'«una total llibertat, la llibertat de dir de veritat tot el que un pensa, de saltar-se les normes», assenyala Sanz.
L'obra transcorre marxa enrere, amb un comptador que descompta minuts; entremig, grans temes -la Humanitat, el temps, la vida, la mort- i petits -les multes, les rialles, les olors, els records o la ira- o detalls d'«antropologia rural».
«En l'obra som tres personatges dels que només parlo jo, perquè l'altre és una cadira de rodes i el tercer és el cronòmetre que va corrents cap enrere», explica Sanz, a qui auxilia en escena José Sánchez Orosa, «un personatge que li agrada molt a Fontseré, perquè estima el teatre sense paraules».
Aquest personatge, apunta, és «part dels meus deliris i, de sobte, és el temps, el que maneja el cronòmetre, i altres a mi em sembla un toro, i li faig una feina. Això és un espectacle molt complet, és teatre pur, on la gent no perd peu en cap moment, es manté a la terra», afegeix.
L'actor explica mort de riure que tota la setmana passada va ser «trending topic» a Catalunya a causa d'un episodi casual que el va situar, mentre assajava l'obra pel carrer a Barcelona assegut en la seva cadira de rodes, just darrere d'un reporter de TV3 que cobria en directe uns disturbis al barri de Gràcia.
«El periodista em va veure quan assajava al carrer i no se li va ocórrer altra cosa que dir que Jorge Sanz era l'únic que quedava al barri després dels disturbis i que no sabia per què jo anava en cadira de rodes», ha explicat divertit.
«Es va armar tal enrenou -afegeix- que la tele va cobrir via satèl·lit els assajos, van venir el dia de l'estrena: va ser divertidíssim, em van rodar en plena funció, va ser pur sentit de l'humor; al final vaig haver de sortir fent el signe de la victòria amb els dits, només em faltava haver tingut tres cascos d'antiavalots a les mans per ser Obèlix», fa broma.
L'obra s'estrenarà després del seu pas per Barcelona al Teatre Cofidis Alcázar de Madrid on estarà entre el 12 de desembre i el 6 de març.
Després, ha dit Sanz, la intenció és que segueixi girant (ja va estar per Catalunya, València i Balears, on es van fer més de 130 representacions) i probablement, tornar al Teatre Barts de Barcelona on es va estrenar al novembre.
Per Jorge Sanz, aquest treball ha convertit «un somni en realitat. Ha estat una delícia poder treballar en teatre d'avantguarda i amb la cúpula d'Els Joglars, amb els quals potser són avui els millors, Masferré en la creació, Fontseré com a actor i director; sóc un home feliç», resumeix l'actor madrileny.
