Santana, 70 anys i corda per estona

Al comandament d´una guitarra mística i orgullosament llatina, l´artista mexicà-nord-americà Carlos Santana acaba de complir 70 anys sense deixar de protagonitzar concerts i amb un nou àlbum al costat de les estrelles de la música negra The Isley Brothers. «Estic retirat de retirar-me», comenta amb sorna en una entrevista recent amb la revista Rolling Stone, en la qual ja avançava que després del recent Power of peace, que acaba de sortir a la venda, editarà un disc gravat al costat del productor Rick Rubin i que portarà per títol Global revelation com a referència als sons africans que dominaran aquest treball. Mentrestant, Santana estarà en els pròxims mesos de gira per Amèrica del Nord amb parades destacades en ciutats com Las Vegas, Orlando o Nashville als Estats Units i Cancún a Mèxic.

La trajectòria d´aquest mestre de la guitarra i de la fusió llatina transita des dels seus orígens mexicans i la seva explosió en el San Francisco hippie fins a la seva consolidació com a supervendes global. Nascut el 20 de juliol de 1947 a Autlán de Navarro, un municipi de l´estat mexicà de Jalisco, Carlos Santana va créixer a Tijuana abans d´emigrar als anys 60 a San Francisco, on la contracultura i el moviment hippie prometien frenètiques aventures per als joves amb ganes d´experimentar amb el sexe, la música i les drogues.

A la ciutat californiana va fundar la banda multiètnica Santana al costat del teclista Gregg Rolie, el baixista David Brown i els percussionistes Michael Shrieve, José «Chepito» Áreas i Michael Carabello. El gust pel blues i el rock del guitarrista es va fondre amb els ritmes llatins i africans del grup per donar peu a una vibrant combinació que va arrasar en els imponents àlbums Santana (1969) i Abraxas (1970).

Tan donats a l´experimentació com a la festa sobre l´escenari, Santana van captivar al públic del festival de Woodstock el 1969 amb una aclaparadora interpretació de Soul sacrifice que encara avui es recorda com un dels grans moments d´aquest macroesdeveniment hippie. També d´aquesta primera època de Santana són les reeixides cançons Black magic woman, Samba pa ti o la inconfusible Oye cómo va, de Tito Puente.

La formació del grup va variar amb el temps i als anys 70 Carlos Santana es va endinsar en terrenys com el jazz amb el disc Caravanserai (1972), alhora que aprofundia en el seu declarat misticisme en adoptar el nom Devadip després de col·locar-se sota la guia espiritual del guru Sri Chinmoy.

Encara que mai ha deixat de fer concerts i de gravar àlbums, Santana va sorprendre el món el 1999 amb Supernatural, tot un èxit de vendes amb el qual va guanyar nou premis Grammy, inclòs el de millor àlbum de l´any. Aquest disc, en el qual participaven com a convidats artistes com Maná, Eric Clapton o Lauryn Hill, també li va servir de carta de presentació per a les noves generacions que tenien Santana com un músic en decadència.

Ara els fans de Santana esperaven amb expectació la publicació del seu nou treball, Power of peace, al costat de Ronald i Ernie Isley del cèlebre grup de música negra The Isley Brothers. Aquest àlbum inclou versions de Stevie Wonder, The Impressions, Marvin Gaye o Burt Bacharach, entre d´altres.

Instal·lat a Las Vegas amb la seva segona dona, Cindy Blackman, Santana no perd de vista el que passa en la convulsa actualitat i, molt especialment, el que té a veure amb la població llatina i amb les polèmiques mesures del president dels Estats Units, Donald Trump. «Quan Hitler era al poder, hi havia la Resistència, i d´aquí es va anar als beatniks, després a Bob Dylan i el Greenwich Village, i després a San Francisco i els hippies. Sempre hi ha una nova onada. Estem en aquest procés», va argumentar el músic en l´entrevista amb Rolling Stone.

Santana ha assegurat a més que cada vegada que apareix Trump a la televisió l´apaga per no escoltar-lo. «Hauríem d´aprendre que estem en aquest punt com a humans per fer la taula més gran i no el mur més alt», apunta.