La col·lectiva se segueix imposant com a fórmula

El poc marge d'error d'un sector tan castigat per la crisi explica, només en part, el gir conservador que, en molts casos, s'autoimposen les galeries d'art. La fórmula col·lectiva respondria a l'estratègia d'intentar captar un públic molt ampli sense la necessitat de casar-se amb ningú. L'inconvenient: arriscar, quan surt bé, permet créixer i dilatar mercats. Una altra versió d'aquest «replegament» és la que recupera autors amb obra molt assimilable però d'escàs -o nul- interès. L'exemple perfecte el trobem a l'Arcada de Blanes: després de la magnífica exposició de Narcís Gironell, ara acullen paisatges de Josep M. Solà.