Les excavacions posen al descobert l'imponent fossat del poblat ibèric
Les excavacions arqueològiques han posat al descobert un imponent fossat que protegia el poblat ibèric d’Ullastret en una època en què l’única manera de dissuadir els atacants era construir unes bones defenses. Capital dels íbers idigets, Ullastret va néixer al segle VI aC i va ser abandonada al segle II dC. La seva garantia eren unes potentíssimes muralles que encara avui deixen bocabadat el visitant.
La investigació arqueològica ha permès descobrir que, a més a més, la ciutat tenia un fossat monumental, del qual aquests darrers mesos se n’ha excabat 130 metres lineals.
En el procés de buidatge es poden trobar sobretot materials de rebuig, com ara trossos d’àmfora o pedres de molí que es van llençar perquè es consideraven amortitzades. Però mai es poden descartar troballes excepcionals, com la petita peça de plom amb la inscripció en llengua ibèrica que el Museu d’Arqueologia ha anunciat als quatre vents.
Es calcula que el fossat devia tenir uns 700 metres de llargada. Protegia el vessant occidental del poblat, ja que la resta de vessants eren protegits per un estimball o bé per un estany que va ser dessecat. Amb la recuperació del fossat, el visitant d’Ullastret té una nova perspectiva augmentada de la potència de la muralla, que guanya en alçada, i mostra el seu aspecte original. El fossat té una fondària entre 4 i 5 metres i una amplada d’entre 10 i 15 metres.
Temes
Més a Cultura
-
S'estanca l'obertura de centres de culte a les comarques gironines
-
Olot s’endinsa en l’univers creatiu de Quim Domene amb una quàdruple exposició
-
El Ministeri de Cultura elimina el Premi Nacional de Tauromàquia: "Cada vegada va menys gent als toros"
-
Elèctrica Dharma, Mishima i Quimi Portet estrenaran el primer Festival Intrèpid a Riudellots de la Selva